El ministre de Turisme i Telecomunicacions defensava dilluns en aquest mateix rotatiu la necessitat d’apostar fermament pel turisme de qualitat i no tant pel turisme de masses, ja que “amb els recursos naturals, sanitaris i infraestructures que tenim tampoc podem optar a voler créixer molt més en quantitat”, una quantitat a més que es troba ja fregant “el límit”.
De fet, fa anys que es parla de fomentar el turisme de qualitat i no tant el de l’entrepà malgrat que a l’hora de la veritat, i ho reconeix també el ministre, poca cosa s’ha fet perquè aquest turisme de qualitat sigui efectiu. L’aposta per grans esdeveniments, bàsicament esportius i culturals, que poden aportar un cert prestigi és un pas, que es complementarà amb el futur casino, per mirar de cridar l’atenció de turistes d’un major nivell adquisitiu, però sembla evident que no n’hi ha prou.
És important que sector públic i privat vagin de la mà i si l’aposta és per la qualitat és indispensable que tothom se la cregui i miri de fer un esforç i remi en la mateixa direcció. És cert, i més en un moment com l’actual on cal tornar a engegar la maquinària després de l’aturada forçada pels efectes de la pandèmia de la Covid-19, que segurament no es podrà ser molt primmirat, però sí convindria mirar d’evitar comportaments prepandèmics que han portat a un model turístic que ara es qüestiona. I és que malgrat que tot just la temporada d’estiu estigui arrencant, sobta que, de cara a la primera setmana de juliol, es pugui trobar en diferents portals de reserves habitacions en establiments de tres estrelles a 30 euros per nit i en alguns de cinc estrelles s’hi pugui dormir per 70 euros.