Dilluns que ve obrirà la nova residència de creadors que el ministeri de Cultura ha habilitat als antics Tallers d’art. Idea prometedora que portarà cada any una desena d’artistes, escriptors i investigadors i que obrirà les portes dels nostres creadors a institucions equivalents a l’estranger. Oli en un llum. El cas és que ahir en van transcendir els primers inquilins. Un d’ells és un professor de religió neozelandès resident a Etiòpia que ha investigat els “nous desenvolupaments dels cristianisme africà”. És pintoresc. Però és que encara ho són més els camps d’estudi de dues de les investigadores que ens visitaran: la “temporalitat de la justícia, el dolor, la vergonya, el sofriment i la fenomenologia de l’encarnació, el femení i la maternitat” i, atenció, els “embolics de poder i les emocions en les relacions íntimes, les teories i metodologies feministes i perspectives del curs de vida sobre gènere” (sic). Serà interessantíssim comprovar en què consisteixen matèries que, dites així, freguen l’esoterisme –a què es deu referir la “fenomenologia de l’encarnació”? Quines conclusions extraordinàries poden sorgir de posar el nas en les “emocions de les relacions íntimes”?– i davant de les quals sona francament convencional la traducció de l’obra de Maria Mercè Marçal que prepara una altra de les residents, aquesta professora d’estudis hispànics i –això sí– “de dones”, per no parlar de les burocràtiques polítiques energètiques que treuen el son al cinquè investigador. És lloable l’interès per les teories i metodologies feministes, pels estudis de dones i la perspectiva de gènere. Però que siguin els àmbits d’estudi de tres dels cinc primers residents, no tradueix un exagerat biaix... de gènere? En fi, que tot això ens costarà 6.000 euros. De moment.
