Perdo la connexió de dades, primerament penso: “Mira que bé, sense internet desconnectaré segur.” Miro el blau del cel i no el de Clarendon, Gingham o Moon. Poden passar fins i tot hores, i més si estic entretinguda a la muntanya, pedalant, viatjant o visitant família i amics. Però sense adonar-me’n ja tinc la mà a la butxaca buscant el dispositiu. “Que no tens connexió!” –diu la veu interna-. Tot i això encara intento obrir el WhatsApp. És un tic digital que no puc controlar. És com tenir el mono de fumar i tenir la cigarreta entre els dits però no tenir l’encenedor. Pateixo i per molt que dissimulo comença l’ansietat. Respiro fondo. Aleshores m’abelleix un cafè i veig aquella granja amb un cartell a la porta en què hi posa “wi-fi”. És com arribar a aquella casella del joc de taula que és “casa” i et sents segura i vas directa a preguntar: “Què em pot donar la contrasenya?” Aleshores aquella desconnexió íntima i aquella connexió amb el voltant es perd. M’endinso de nou en les xarxes, em bec el cafè com podria beure’m una tassa amb terra bruta diluïda en aiguardent, que no me n’assabentaria. Perdo tots els sentits, fins i tot el comú. I perdo el fil de la conversa tan interessant que tenia amb qui m’acompanyava, i aquelles mirades de complicitat que intercanviàvem. Una part meva ja no hi és. Està enviant una foto a la família, està llegint que ha plogut molt en una zona on no he estat i no estaré mai i està mirant la foto d’un aniversari de no sé qui on apareix una amiga de l’institut que fa anys que no veig. Molt més interessant que continuar intimant i mirant els ulls d’aquell que m’explica confidències. “Oiga, doctor, a ver si tengo cura.”
