La creació de l’Observatori de la Igualtat està cagada des de bon començament, i perdonin l’expressió. Quan l’esperit no és prou clar, o es vol barrejar naps i cols (potser interessadament perquè res canviï –malpensa i no erraràs–) qualsevol iniciativa que s’emprengui està predestinada a trobar-se un camp de mines. Doncs bé. El Govern crea l’Observatori de la Igualtat, que permetrà recollir dades sobre la matèria. Però clar, de desigualtats n’hi ha de molts tipus i decideix enxufar-hi les discriminacions amb què es troba la gent gran, les persones amb discapacitat, els infants, els adolescents i joves, les persones LGTBI, les persones que han seguit un procés migratori, i les dones. A l’hora de posar-se a treballar, merda!, es deu haver observat que aquestes darreres són més de la meitat de la població i, a més, pateixen totes les altres discriminacions. I és per aquest motiu que s’acaben creant dos grups: un per a aquestes i un per a tota la resta. Impossible que els segons no se sentin discriminats, i ja és trist si el que es pretenia era lluitar-hi en contra. El problema és de plantejament. Per què les dones, tot i ser tan nombroses, se’ns inclou per sistema a la bossa de la diversitat? La normalitat és l’home-blanc-heterosexual i tota la resta és l’excepció. Si el que volem és recollir dades que ajudin a definir polítiques efectives contra la discriminació hem de tenir clar el concepte d’igualtat que aplicarem. Si volem tenir informació de persones amb discapacitat, fem un observatori de la discapacitat i si en volem tenir de les dones, fem-lo de les dones. Barrejar els damnats de la terra ja veiem que no funciona.
