Quan Frankenstein surt de la nevera

El món de l’internet està revolucionat. Des de l’estiu, tenim notícies d’un nombre cada vegada més elevat d’atacs de hackers, que van des d’uns quants atacs contra l’STA a casa nostra fins a d’altres de més recents contra les infraestructures de resolució de noms (DNS) de la costa est dels EUA.

Tot i que la terminologia atac de hackers ens pot fer una mica por, convé aclarir que en aquest cas l’objectiu dels atacs no és obtenir dades sobre els usuaris dels serveis. Més aviat que això, es tracta d’atacs DDoS, Distributed Denial of Service. Amb aquesta tècnica, l’atacant organitza molts ordinadors perquè vagin enviant una gran quantitat de dades o de peticions cap a un únic ordinador o equip de la xarxa. Per ben configurat que estigui, si anem augmentant el nombre d’atacants, a la força arribarà un moment en què el volum dels missatges arribarà a saturar l’equip atacat i farà que no pugui donar cabuda a tot el trànsit de xarxa. De retruc, tampoc podrà prestar els serveis prevists als seus clients normals. Segons l’objectiu precís, els seus efectes podran anar des de fer caure un servidor web o de correu fins a provocar la fallada del servei d’internet d’un gran nombre d’ordinadors. Aquest va ser el cas dels últims atacs als servidors DNS americans.

Normalment, els atacants feien servir ordinadors normals i corrents, infectats amb un virus del tipus BotNet (robot network) per fer la seva feina bruta d’enviament massiu de missatges. El punt més interessant d’aquesta última sèrie d’atacs ha estat el seu ús de dispositius com ara neveres, càmeres, termòstats i televisors “intel·ligents”. I és que aquests petits aparells informàtics ara són molt presents a internet –i gairebé mai se’ls han canviat ni tan sols la contrasenya d’administració. Els seus propietaris no hi pensen, fet que tampoc resulta estrany quan es veuen més com a equipaments de consum que com a part de la xarxa.

Arribats a aquest punt, els lectors potser em preguntareu: ¿què té a veure aquest panorama amb Andorra? ¿Com ens afecta? La resposta és que, a causa de les nostres dimensions excessivament petites, és molt fàcil anul·lar totes les nostres connexions amb l’exterior emprant aquest mecanisme d’atac. Tenim contractades les línies internacionals justes i necessàries per al trànsit d’internet que necessitem –però són relativament poques en nombre. És fàcil que un atac del tipus que hem vist aquests últims mesos les vagi anant fent caure, una darrere de l’altra, i ens deixi digitalment incomunicats amb el món.

Potser té certa ironia aquesta situació en què, per a l’empresa de telefonia que té com a projecte emblemàtic la construcció de l’edifici The Cloud, l’amenaça més important en l’actualitat provingui –justament– del núvol.