Per quan la Constitució econòmica?

Ara que estem ja en plena celebració del 25è aniversari de la Constitució, és un bon moment per preguntar-nos què se’n va fer d’allò que al llarg dels anys 90 es va anomenar constitució econòmica. Es tractava de fer, d’una vegada per totes i com més ràpid millor, els deures polítics pendents, és a dir, la redacció del que podia ser la primera Carta Magna d’un Estat amb 700 anys d’història, però que havia de modernitzar les seves institucions. Un cop fos aprovada, el país disposaria finalment d’una eina fonamental, com és la Constitució, per emprendre la reforma a fons de la nostra economia. I és que aleshores ja es veia, i tothom n’era conscient, que era necessària una reestructuració del model econòmic, que havia funcionat molt bé durant uns anys, però que estava mostrant un esgotament evident. Així ho diagnosticaven tots els nombrosos plans estratègics que, amb diferents noms, es van anar elaborant. El cert, però, és que fa la impressió que de poc han servit tots aquests estudis i que, des d’aleshores, no hi ha hagut realment la voluntat política d’encetar una veritable transformació de la nostra economia que garanteixi un increment progressiu del PIB i cada vegada un major benestar de la població. Les diferents legislatures s’han anat succeint sense que cap formació política hagi fet cap avenç significatiu i, si en alguna ocasió algun govern ho ha intentat, més tímidament del que es requereix per a un canvi tan profund, el següent ho ha tirat tot a terra per començar de nou de zero. No seria ja el moment d’impulsar un consens similar al que es va imposar l’any 1993 per fer possible aquesta constitució econòmica?