Si separem la vida en l’àmbit personal, el professional i el dels principis, lluitem en tots tres per allò que creiem millor. Perquè quan arribi aquell moment de la vida on se’ns presenti el retrovisor puguem estar satisfetes que almenys ho vam intentar, que vam fer tot el possible. En la vida personal, és clar, allò que ens satisfà, allò que estimem, ha de ser la nostra bandera que defensar i ho fem com un instint, perquè volem ser estimats i volem estimar. I farem l’impossible per estar amb els que estimem, en un trajecte, un viatge que tindrà els seus obstacles però que superarem amb la força de l’amor. En l’àmbit professional, sentir-se realitzat i treballar amb satisfacció és la principal meta a aconseguir. I finalment, amb allò dels principis, evidentment que els hem de defensar amb respecte i honestedat. La dificultat bé quan sovint es barregen els tres àmbits i has de renunciar a un per defensar amb més força l’altre. Quan restes els teus principis per sumar en la teva professió. Quan prefereixes perdre part de la teva família per defensar una ideologia. Quan per uns principis perds la feina. Quan per la família has de renunciar a la feina. Quan per una feina deixes de banda la família. Són moments delicats on no poden estar al mateix nivell la bandera de la vida personal, la professional i la ideològica. Has de triar i no és una elecció fàcil. La vida ens posa moments difícils i t’obliga a renunciar. Depèn de tu, que allò que has triat sigui estratègic perquè en un futur sí que puguis sentir-te bé i puguis casar be el terreny personal, el professional i el de les idees.
