Cremar llibres no és una pràctica nova. Aquest acte carregat de simbolisme, generalment vinculat a règims autoritaris i a la censura, es remunta a l’antiguitat. La primera foguera bibliogràfica de la qual es té constància data de l’any 212 aC, quan l’emperador xinès Qin Shi Huang, el mateix que va construir la monumental Muralla Xinesa, va decidir unificar el pensament de tot el país. Per fer-ho va decidir escriure els seus propis llibres, cremant-ne els d’altres autors i enterrant vius centenars d’intel·lectuals contraris al seu pensament.
Necessitaríem moltes columnes com aquesta per parlar dels nombrosos actes piròmans duts a terme en nom d’una falsa defensa de la llibertat de pensament al llarg de la història. Una pràctica que lamentablement es continua duent a terme avui en dia. Sense anar més lluny, fa prop d’un mes, un ciutadà d’Ohio va apropar-se a la Biblioteca Pública de Beachwood, a fer-se el carnet d’usuari, amb la voluntat de treure en préstec una cinquantena de llibres de temàtiques tan diverses com la història del poble jueu, la història dels afroamericans i l’educació del col·lectiu LGBTIQ+. Els bibliotecaris, tot i sorprendre’s per la temàtica i el volum de documents, no van posar-hi cap impediment. De fet, la cosa va tornar-se més inquietant quan només dues setmanes després l’home va tornar a la biblioteca per treure cinquanta llibres més amb l’excusa que el seu fill era homosexual i necessitava aprendre més coses sobre aquesta comunitat.
Pocs dies després els bibliotecaris varen rebre una comunicació del grup Bridging Divides Initiative, amb seu a la Universitat de Princeton, que treballa per localitzar i denunciar presumptes delictes d’odi que es produeixen a través d’Internet. Aquest va informar el centre de la localització d’una fotografia on un home ensenyava el maleter del seu cotxe ple de llibres, alguns amb el segell de la Biblioteca de Beachwood, acompanyada de la descripció “netejar les biblioteques”. Pocs dies després el mateix grup va detectar la publicació d’un vídeo a les xarxes socials del sospitós on cremava una pila de llibres.
El 2 de maig la Biblioteca es va posar en contacte amb les autoritats del comtat per denunciar l’incident. Un informe dels investigadors va posar en evidència que bona part dels llibres que apareixien tant a la fotografia com al vídeo coincidien amb els que els llibres prestats al sospitós.
Diverses entitats, com ara el Grup Interreligiós contra l’Odi, van manifestar-se en contra d’actes perpetrats en nom de l’odi, especialment aquells fets per motius de raça, religió o orientació sexual dels individus, i van fer una crida pública per no compartir aquest tipus de continguts per evitar la propagació del seu missatge. D’altra banda nombrosos usuaris van fer arribar donatius tant econòmics com materials per tal de substituir els llibres desapareguts.