Sortir, viatjar, sempre ajuda a obrir la ment. Almenys així ho penso. Et fa relativitzar moltes coses que pensaves que només es podien fer d’una determinada manera quan en realitat no és així. També et fa adonar que hi ha una multiplicitat enorme de colors al món i de maneres de pensar, de sentir i de viure, la qual cosa t’aporta un creixement com a persona, sempre, és clar, que siguem capaços de deixar enrere els prejudicis i les idees preconcebudes. I no és fàcil ni t’ho posen fàcil. Crec que en això hauria d’incidir la formació que rebem i transmetem. A més, creuar la frontera per deixar de banda per un temps llarg o curt la rutina et fa valorar més el paisatge que t’acull dia a dia tan concret i acotat. I anant aquests dies amb el cotxe per terres castellanes de Salamanca, Àvila, Segòvia, Toledo... el Jaumet i jo hem pogut gaudir de moltíssimes experiències fetes de sons, gustos i flaires molt diverses, però ara només em fixaré en una: la de l’horitzó enorme i inabastable que se’ns obria i que a voltes fins i tot em produïa cert vertigen de tan immens que se’ns presentava. I per més que em volia fer la tafanera per saber que hi havia més enllà, no me’n sortia de cap de les maneres. Una sensació encara més estranya per a una despistada i desorientada de marca major com soc jo. I que m’ha fet repensar com n’és d’important la passió i la desmesura en el viure, almenys una miqueta, encara que a voltes ens portin a trencar amb el que consideràvem inamovible i sòlid i vertader. I si no que li ho diguin a Unamuno, buscador incansable de la veritat que va encarar la pròpia contradicció amb la radicalitat.
