Diari digital d'Andorra Bondia

Quan no ets ningú




No totes les vides valen el mateix. En tenim proves cada dia. Hi ha persones que moren i són només una xifra en un telenotícies o un breu en un diari. D’altres són acomiadades amb honors d’Estat i jornades de dol. Algunes tenen nom i lluiran un bonic epitafi a la seva tomba. D’altres són anònimes, tot i que algú algun dia va saber com es deien, i ni tan sols podem estar segurs de si seran enterrades o no.
Coincidint amb la darrera onada de fred, a mitjan gener, tres homes sense sostre van ser trobats morts a Barcelona. No presentaven signes de violència, i per tant tot feia sospitar que la hipotèrmia era la causa del decés en els tres casos. Calia esperar a saber què revelava l’autòpsia, però finalment els resultats de l’autòpsia no s’han publicat als mitjans, no sigui que, com a societat, ens fessin caure la cara de vergonya. I utilitzo la primera persona del plural no només perquè soc catalana d’origen, sinó perquè aquesta és una vergonya compartida a tot Europa, fins i tot a Andorra, on no hi ha persones que visquin al carrer. 
Som afortunats de viure en una de les zones privilegiades del planeta. Per responsabilitat social, hauríem d’abordar tot un seguit de qüestions que és evident que no estan resoltes. Que hi hagi desigualtats tan grans que no permetin que tothom disposi dels béns bàsics per a la vida, en un entorn on tenim recursos més que suficients per erradicar-les, no és tolerable. Perquè moltes vegades no es tracta de recursos, sinó d’anar a l’arrel d’aquesta desigualtat i d’atrevir-se a pensar unes regles del joc diferents.
El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, en declaracions a diversos mitjans de comunicació, alertava que el fet que hi hagi persones sense sostre que rebutgin fer ús d’algun dels dispositius d’emergència que se’ls ofereixen, als pavellons o als albergs municipals, no significa que aquestes persones no vulguin rebre cap tipus d’ajut, sinó que aquesta no és la solució adequada, especialment per a persones que porten temps en aquesta situació. “Normalment la solució adequada és un pis, que és una de les dificultats més grans”, assegurava Busquets alhora que assenyalava amb el dit el problema de l’habitatge a Barcelona i reclamava a les administracions solucions definitives que permetin “començar de nou”.
Betevé va fer un reportatge en què recollia l’opinió dels responsables de les principals entitats que atenen a la capital catalana les persones sense sostre i tots coincidien que, en primer lloc, el que cal és garantir el dret a l’habitatge de tothom i que després ja s’abordaran altres problemes que aquestes persones puguin tenir –desocupació o possibles trastorns, entre altres.
La mort ens sacseja la consciència, però és la vida que hauria de centrar els nostres esforços: reprenent la reivindicació de Ferran Busquets, la garantia d’una vida digna per a tothom. Sobre el dret de l’habitatge en concret, i sense necessitat d’anar gaire lluny, en parlaré en un proper article.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte