A principis del mes de juliol de l’any 1926, els mitjans de comunicació d’arreu del planeta seguien entusiàsticament la gesta transcendental del "millonario americano Edward S. Evans y su acompañante, el periodista Linton Wells". Els intrèpids viatgers nord-americans, "utilizando todos los medios de locomoción conocidos", s’havien proposat superar "el récord de 35 días establecido por John Henry Mears, al dar la vuelta al mundo en el 1913". El dimecres, dia 7 de juliol, festivitat de Sant Ot, comunicaven des de Tòquio que es trobaven sans i estalvis a bord del vaixell britànic RMS Empress of Asia disposats a creuar, en tan sols nou dies, l’Oceà Pacífic des de Yokohama, al Japó, a Seattle, als Estats Units.
A l’altre extrem del planeta, unes hores abans, el transatlàntic RMS Mauretania, procedent de Nova York, amarrava al port francès de Cherbourg després d’un viatge de sis dies de duració. A bord de la luxosa nau de la poderosa naviliera Cunard Line arribaven a Europa, un total de 690 passatgers, entre ells, "el eminentísimo señor cardenal Reig, arzobispo de Toledo y los demás vocales que forman la Comisión española del XVIII Congreso Eucarístico Internacional, celebrado en Chicago". Un viatge de retorn marcat per la mort inesperada, a Madrid, de la jove Blanca Ruspoli, marquesa de San Felices de Aragón, esposa d’un dels participants de la missió espanyola, el Comte d’Erill.
A Catalunya, un fort temporal de pluges deixava un paisatge desolador, els rius "se han desbordado en proporciones no conocidas desde hace muchos años y en el campo los daños han sido muy considerables". La seva afectació a les nostres muntanyes, per sort, va ser molt localitzada, desplegant, això sí, "toda la mise en scène de las grandes tormentas" amb el corresponent "aparato pirotécnico de truenos y relámpagos". A la vila de Puigcerdà, "como apoteósico fin de fiesta del Roser, empezó muy de mañana a caer agua en tal abundancia que las calles quedaron convertidas en verdaderas vías fluviales".
A la ribera de l’Urgellet, les pluges van afavorir "a la cosecha para su completa sazón y en general a todas las verduras con la plantación abundantísima de coles en los campos de secano". A poc a poc, després del temporal, s’avançava en la recol·lecció de les herbes als prats, "ultimándose la siega de cebadas, punteándose y a vapor en las riberas la siega de cereales". El bon temps s’imposava arreu, el calor cada dia era més sufocant, l’estiu de l’any vint-i-sis feia la seva entrada triomfal per la porta gran, deixant en evidència a "quienes, dándose aires de inteligencia, auguraban no tendríamos verano". 
El dissabte, dia 10 de juliol de 1926, celebració de Sant Cristòfol, patró dels xofers, es va organitzar a la Seu d’Urgell una esplèndida celebració. Pel matí, va tenir lloc la benedicció dels cotxes, "que circularon por la población artísticamente engalanados, causando una impresión agradable". Els vehicles creuaven el passeig de Tetuan, on havien acabat les obres d’asfaltat i la instal·lació de l’enllumenat, als peus de les bastides del flamant Gran Hotel Andria. La nostra ciutat vivia temps de canvis i de transformació. A la nit, els urgellencs d’ara fa un segle van celebrar una gran audició de sardanes, a la plaça d’Isabel II, davant del cafè del Patalín, "interpretándose también algunos bailables, todo ello a cargo de la reputada Banda del Batallón Alfonso XII, tan acertadamente dirigida". El jovent urgellenc, "que se divirtió de lo lindo", va contribuir a donar la nota de color a la feliç diada automobilística. En els dies següents, davant de l’arribada d’una onada de calor excepcional i d’abast continental, els turistes i verenejants anaven creuant les nostres carreteres, "unos para San Juan del Herme, Espot, Caldas y Valle de Arán en busca del fresco" a desgrat del precari estat d’algunes de les principals vies de comunicació.
Continuarà!