La setmana passada vaig assistir a un esdeveniment que em va cridar l’atenció. Estava en un bar, prenent el cafè amb llet, menjant el meu entrepà i llegint els diaris, com cada matí, quan em vaig trobar una repetició d’allò més insòlita.

Tots els diaris del país –si la meva memòria no em falla– obrien en portada amb una cosa que no sé ben bé com anomenar però que, per entendre’ns, en direm notícia. Tots, sense excepció, van titular –paraula més, paraula menys– que les obres de l’avinguda Meritxell estarien acabades el 3 d’agost. O sigui, en la data prevista. Va haver de passar un cert temps perquè aquest fet signifiqués una sorpresa dins del meu cap, ja que evidentment. No és la meva intenció carregar contra els periodistes, però això va fer que em preguntés el següent: quan va començar a tenir caràcter de noticiable el que hauria de no ser-ho? Perquè és obvi que si el Govern o qualsevol altra administració diu, com a conseqüència de les previsions d’una empresa privada, que unes obres estaran enllestides en una data X, la notícia hauria de ser que al final no serà així i no el contrari.

Ja sabem que aquest tipus de previsions solen no complir-se, juntament amb les prediccions pressupostàries i, si no, que l’hi diguin a Andorra Telecom i el seu ja famós The Cloud.

La qüestió és: quan va ser que vam transformar en alguna cosa excepcional i ressenyable el simple acte de fer allò pel qual ens paguen?

Em direu que hi ha antecedents, com la notícia publicada pel Diari d’Andorra fa alguns mesos, sobre les primes que la CASS havia estat pagant pel simple fet que la gent arribés a treballar a l’hora i no podré dir el contrari. I això parla molt de nosaltres com a societat. Sobretot pel que fa a la relació que tenim amb les responsabilitats.

El que és preocupant és que la tendència estigui canviant. Quan jo era adolescent i m’incorporava al mercat laboral, si arribava tard tres vegades seguides em feien fora. Sense res més. Ara resulta que a la gent no només la feliciten per complir les seves obligacions, sinó que a sobre els paguen més per això? Déu meu... Vaig néixer massa d’hora.

Deu ser cosa d’aquestes qüestions millennials que ara estan tant de moda. O deu tenir a veure amb el fet que el Comú es va transformar en normal, encara que sigui de manera subjectiva, i com que ja ningú fa el que hauria de fer, quan ho fa, és notícia?

Deu tenir a veure amb la política i el seu discurs, que ens anestesia amb eufemismes per emmascarar que poques vegades compleix el promès i ja hi estem perillosament acostumats

Com se’ls pot ocórrer...