La història no és lineal. I drets lluitats i guanyats, de vegades, es poden perdre de cop. Coneixíem fa uns dies que el Tribunal Constitucional polonès dictaminava que l’avortament per malformacions fetals greus anava contra la constitució. Un dret assolit l’any 1993 i que un grup de diputats encapçalats pel partit ultranacionalista Llei i Justícia (PiS), actualment al poder, va portar davant del Constitucional perquè entenia que legalitzava l’eugenèsia. La decisió ha generat el rebuig de les dones, que han sortit al carrer en massives manifestacions. Tan forta està sent la protesta que el govern ha hagut de recórrer al patriotisme i al llenguatge bèl·lic per tal de contrarestar-la. És així com el viceprimer ministre es va adreçar a la població per alertar que les manifestants havien declarat la guerra i que les seves reclamacions suposarien la destrucció de Polònia, i de la seva història. I més encara. Feia una crida a la gent a actuar per protegir les esglésies. Una declaració esperpèntica i sorprenent en el marc de la Unió Europea. Són molts els suports que d’arreu han rebut les dones poloneses en la lluita per la seva llibertat. Una lluita que, malauradament, ens assimila. També aquí l’Església continua manant sobre la vida de la meitat de la població (o almenys això és el que ens venen). I és seguint aquest marc que ara neix una llei encaminada a acabar amb les desigualtats entre homes i dones. Un títol bonic per a la prestatgeria però que et decep un cop el fulleges. Perquè aquí com a Polònia no es garanteix la salut de les dones ni el respecte per la seva vida. Prenguin nota els que governen.
