Quant val la paraula dels polítics?

Quant val la paraula dels polítics? Ens diuen mai la veritat o ja s’han acostumat a una dinàmica de mentides que es pensen que la gent no veu? Divendres la Generalitat fa una roda de premsa i anuncia que Andorra i l’Alt Urgell queden assimilats i que per tant, aquí dalt tindríem la mateixa mobilitat que els veïns urgellencs. I que a més, per alegria de tot el país, podrien venir turistes de tot Catalunya. Aquella mateixa tarda se li pregunta específicament per aquesta qüestió al conseller de Territori, Damià Calvet, i confirma aquesta mobilitat. Però ves per on, dissabte es publica la normativa al DOGC i sorgeixen els primers dubtes perquè diu que els desplaçaments entre Andorra i l’Alt Urgell són només per als residents en aquests territoris. I diumenge, des de Protecció Civil de Catalunya, es fan declaracions a mitjans de comunicació amb un missatge inequívoc: ni segona residència, ni reserva hotelera. Només poden venir a Andorra els residents de l’Alt Urgell. Qui diu la veritat? Qui menteix? Qui s’equivoca? La crisi interna que pateix el Govern català ha generat el pitjor que podria passar en un moment com el que vivim: missatges contradictoris i inacció quan més acció es necessita, malgrat que es vulgui fer creure que es fa alguna cosa. La ciutadania no es mereix aquestes actuacions. Les pugnes electorals segur que importen ben poc a aquells que s’han quedat sense feina o els que veuen com els seus negocis s’enfonsen. La gent demana solucions i missatges clars. I si els ciutadans desconfiem de les paraules dels polítics, no acabo d’entendre com el Govern andorrà s’aferra tant a unes declaracions en aquesta qüestió.