Quants arbres val cada projecte?

L’alarma social per la tala d’arbres i l’impacte que tindrà la tirolina de Camprabassa sobre el gall de bosc ha crescut desbocadament els darrers dies. Tot el país sembla estar preocupat per la protecció d’aquell entorn natural, inclosos aquells que van dissenyar i materialitzar un projecte anomenat Naturlàndia, que ha enfonsat en la misèria (almenys fins ara) el Comú de Sant Julià de Lòria. Cert és que la corporació laurediana pateix d’obscurantisme i tendeix a comportaments totalitaris, per dir-ho d’alguna manera. Una forma de fer, però, que no es limita a l’actual mandat, sinó que ja ha estat sent un mal endèmic de la parròquia. Sorprèn, doncs, aquesta inquietud pel que en altres ocasions s’ha qualificat d’efectes col·laterals tot i que inevitables de la supervivència i el progrés. No va tenir tants escrúpols l’actual oposició comunal quan governava la parròquia a tirar endavant una iniciativa que implicava convertir el bosc de la Rabassa en un negoci, amb tot el que això suposava. Als quatre ecologistes flipats avui els ha sorgit companyia. Veiem, doncs, un esperançador futur per als espais naturals d’aquest país. Perquè de ben segur que l’impacte mediambiental que tindrà la tirolina laurediana no serà pas pitjor que el que tenen les pistes d’esquí, que arrasen tot el que troben. Una mortaldat de pins i d’altra vegetació uns quants cops superior, per no entrar a parlar de l’efecte que tenen sobre el paisatge. Clar que de les pistes d’esquí en vivim i per tant acceptem com a mal menor la devastació que produeixen sobre la natura.