El juliol del 2020 The Lancet va publicar l’estudi Escenaris de fertilitat, mortalitat, migració i població per a 195 països i territoris del 2017 al 2100: una anàlisi de pronòstics per a l’Estudi de la càrrega mundial de morbiditat”; els autors de l’estudi són demògrafs, sociòlegs, especialistes en sanitat i economistes. En aquest treball la predicció de població a Andorra en 2100 és de menys de la meitat de l’actual. 
La motivació de l’estudi no és especulativa; el seu resum ho explicita: es tracta d’esbrinar patrons en els nivells de població futurs, obtenir dades per a anticipar i planificar els canvis en la població, les necessitats de recursos, tenint en compte les perspectives mediambientals i econòmiques.
La seva metodologia es basa a modelar estadísticament la població futura en escenaris de referència en funció de les taxes de fecunditat, migracions i mortalitat. Una metodologia ortodoxa molt similar a la que utilitzen els demògrafs arreu, la diferència potser és l’ampli horitzó temporal i geogràfic: més de 80 anys i 195 països.
A Andorra, també es publiquen periòdicament projeccions demogràfiques amb un àmbit temporal menor. Dirigides pel doctor Joaquim Recaño, la darrera que he consultat és la de 2024-2040; l’escenari alt avança una xifra de 112.000 habitants el 2040, que es reduirien a 85.000 en el cas de migració zero. 
Tinc dubtes que el cap de Govern i els seus ministres hagin consagrat alguns minuts estudiar aquestes projeccions; si se les haguessin mirat s’haurien adonat de l’error dels seus diagnòstics de sobrepoblació; enfocarien d’una altra manera el seu discurs sobre la immigració i el reagrupament familiar.
Per resumir-ho en xifres, en l’escenari d’immigració zero que formula Recaño, el segment de població menor de quinze anys davallaria de les 9.589 persones del 2025 a les 7.500 el 2040. On és, senyor Espot, la tensió en l’educació? No estem en el cas contrari i sobraran places escolars? 
La població entre 15 i 64 anys, en aquest escenari, passaria de les 63.364 censades l’any 2025 a menys de 53.000; en canvi la cohort de majors de 65 anys s’incrementaria en 10.000, fins a arribar als 25.000.
D’un govern cal esperar alguna cosa més que la repetició dels “arguments populars” motivats per les inquietuds dels ciutadans davant la manca de previsió dels seus dirigents. Resoldre les tensions que provoca el creixement en els serveis públics i les infraestructures és la tasca de Govern; no val la retòrica maltusiana dels “llindars de població”. 
Ha mancat molta inversió pública, no s’han respectat les previsions de començament del mil·lenni. Segons el pla viari del 2003, la desviació de Sant Julià hauria d’haver quedat llesta el  2008; la variant de la Massana, que tot just s’acaba de començar, s’havia d’inaugurar el 2015. El col·lapse circulatori és l’efecte de l’increment de la població o està causat per l’incompliment dels calendaris d’execució de les obres? Un calendari dictat per conveniències electorals: l’objectiu no ha estat un desenvolupament coherent, ha imperat la conservació del poder en mans dels de sempre; les actuacions de Govern han anat darrere, no només dels càlculs electoralistes, també dels pelotazos immobiliaris. 
La manca de vertaderes polítiques públiques sense concessions a la retòrica populista, pot convertir en una realitat l’escenari de 40.000 residents el 2100 publicat a The Lancet. Amb una població envellida, a Andorra hi haurà un dèficit de població activa, el decreixement econòmic serà imparable, sobraran escoles i mancaran residències per a gent gran.