Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Lluís Ayala

Joan-Lluís Ayala

Historiador

 

 

Quaresma




El 17 de febrer va encetar-se el període de Quaresma dins del calendari litúrgic catòlic. Els mitjans de comunicació no acostumen a fer-ne gaire difusió, tot i que paradoxalment per altra banda sí que acostumen a difondre l’inici del Ramadà. Tot i així, i malgrat que aquest període aparentment pugui semblar que resta limitat a l’esfera religiosa cal tenir present el component cultural i de tradició dins el nostre territori. El fet que no sigui viscut amb la intensitat d’antuvi està motivat en gran part perquè la societat està cada vegada més secularitzada. La Setmana Santa està més publicitada, tot i que sigui perquè principalment s’associa a vacances i turisme. En tot cas, conèixer els orígens i les tradicions hauria de ser enriquidor, ja que al cap i la fi són les nostres arrels i ens contextualitza molts esdeveniments.
La Quaresma són els quaranta dies de preparació cristiana fins a arribar a la Pasqua amb els actes de la commemoració de la passió i mort de Jesucrist. Cal matisar que el calendari que el regeix, i en conseqüència el de la Setmana Santa, es basa pel cicle lunar. El referent és el primer diumenge després de la primera lluna de la primavera a l’hemisferi nord i per aquesta raó les dates i calendari de les festes varien cada any. El punt de partida és el dimecres de Cendra i per això la disbauxa del carnaval finalitza el dimarts anterior per donar inici a la Quaresma com a període de preparació. Des del vessant religiós suposa algunes privacions individuals. La cendra s’imposa als fidels el dimecres com a senyal d’humilitat tot recordant les paraules “ets pols i en pols et convertiràs”. Antigament se seguien molt els preceptes de  l’Església en els dies quaresmals que s’inspiren en els que Jesús va passar al desert en dejú.
El dimecres de Cendra és dia de dejuni, fer uns àpats més lleugers i l’abstinència de no menjar carn. L’abstinència està prescrita també per als divendres. No obstant això, com a interpretació d’un sacrifici o renúncia, no seria literal, ja que no guardaria l’esperit de l’abstinència substituir-lo per una mariscada, per exemple.
Un dels costums dels divendres quaresmals era fer el Via Crucis amb les corresponents estacions pels diversos carrers dels barris del país, recordant el camí de Jesús cap al Calvari. Avui dia es limita a fer-ho dins les esglésies amb els fidels. Solament el Divendres Sant al matí se surt al carrer. Els actes o tradicions de la Setmana Santa varien segon el lloc i algunes tradicions s’han perdut o bé han mutat. Un dels actes més populars que encara es manté viu a Andorra és el diumenge anterior a la Pasqua, diumenge de Rams, al·lusió a l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem. Són moltes les famílies i padrins que porten els nens i nenes per a la benedicció de les seves palmes i palmons. 
L’origen de la Pasqua rau en la tradició jueva que commemora l’alliberament de l’esclavatge del poble d’Israel dels egipcis amb el pas del Mar Roig amb Moisès. Per als cristians, gràcies a la resurrecció de Jesucrist la Pasqua és el pas de la mort a la vida. D’aquesta manera en el calendari cristià els dies més rellevants són el Dijous Sant (la cena del Senyor), Divendres Sant (detenció, passió i mort de Crist), dissabte, amb la vetlla, i diumenge de Pasqua: la resurrecció de Jesús.
Pel que fa a les processons al país només es manté viva la processó del divendres a Sant Julià i Ordino. Així mateix han desaparegut algunes tradicions com els armats a Andorra la Vella. Estava format per joves de la parròquia vestits de soldats romans que participaven en les processons i custodiaven el Santíssim. A partir dels anys 60 moltes d’aquestes representacions es van perdre a causa del creixement demogràfic.
I des del vessant gastronòmic  les pastisseries ens delecten en aquest temps amb els tradicionals bunyols de Quaresma. Aquestes menges tenien la finalitat de compensar les renúncies d’altres aliments. Sembla que tenen l’origen en les elaboracions que feien els jueus sefardites al segle X. En les diverses versions destaquen els bunyols de l’Empordà, de bacallà o els bunyols de vent. I per acabar la Quaresma, la mona i els ous de Pasqua, una tradició que està estesa en el nostre voltant com a símbol de la finalització de l’abstinència quaresmal. La tradició prescriu que l’encarregat de regalar la mona ha de ser el padrí de bateig al fillol fins que el nen faci la comunió. Tot i que el lliurament es feia el diumenge de Resurrecció és el Dilluns de Pasqua quan majoritàriament s’acostuma a menjar-la en família.
Bona Pasqua a tothom.

Comentaris: 1

Comentaris

Gracies Joan-Lluis per fent -se veure amb les costums I tradicions de la Quaresma, amb la Passió , fins Diumenge de Rams I Pasqua

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic