Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de OVilella

Oriol Vilella Sala

Músic

 

 

Quaresma infinita




En una època de reflexió i penitència per als cristians com és la Quaresma, són moltes les coses que em passen pel cap, amb uns festius a la porta i la impossibilitat de poder sortir de la nostra àrea de 468 quilòmetres quadrats –“Pots sumar-hi l’Alt Urgell”, direu alguns, heu provat de buscar allotjament a l’Alt Urgell a aquestes alçades? –“L’Arieja, Pirineus Orientals...?” Només 24 hores i si t’hi estàs més, PCR al canto... Massa difícil, i restrictiu, i l’estat d’ànim no està per a massa festes.
Amb la dona ja ho hem descartat; els que em coneixeu o llegiu, sabeu que, quan es podia, m’escapava al Priorat, on tinc un lloquet per estar-hi. Fa massa que no hi anem, la meva bombolla necessita canviar d’espai. Quin mal faríem si els quatre de casa entréssim al cotxe i anéssim directes a Escaladei? No ho farem, Déu me’n guard d’incomplir la llei i rebre una multa que, tot sigui dit de pas, l’altre dia em deien que es pot recórrer fàcilment; tant és, no me la jugo.
A mi ningú em convencerà del contrari; aquesta mesura per part del Govern català és merament econòmica, únicament es deu a la necessitat de la Generalitat de quedar bé amb els hotelers del Pirineu català, que tinguin una bona ocupació aquest final de temporada i que ningú s’escapi a Andorra, no fos cas.
També tinc la mosca darrera  l’orella que les relacions entre Andorra i Catalunya i Andorra i Espanya no són tan bones ni tan cordials com ens volen fer creure. No entrarem en detalls, perquè raons n’hi ha per tots els costats, però queda força palès que, per molta cordialitat que vulguin aparentar, hi ha una mena de desencontre fratricida, absurd segons el meu parer, però real també, sota el mateix parer. I ara em posaré on no em demanen, i faré una mica de cunyat, cosa que solc fer tot sovint, ¿tan difícil és arribar a un acord diplomàtic perquè ens assimilin al territori català quatre dies? Quatre dies comptats!
Ja fa un any que estem amb aquesta rèmora, i crec que el personal comença a estar una mica cremat. No tots, bàsicament els que complim les mesures que ens demana Govern, perquè n’hi ha que ara mateix estan a la platja sense cap contemplació, tots en coneixeu algun, oi? Són valents que han marxat amb el risc de ser multats a l’anada o a la tornada, és clar, però la resta, els obedients, ja estem començant a perdre el somriure, i ens anem morint per dins de no veure els pares, els germans o la iaia i la tieta. Ja ho contemplen això els que manen? Tal com van les coses, en breu tindrem un país de desequilibrats.
Sigui com sigui, i malgrat anem perdent l’alegria, continuarem obeint, com el bon ramat que som, tot per donar exemple als nostres fills, als que hem estat tota la vida dient-los que han de ser obedients... on estan aquells temps on els que es revoltaven eren els que molaven? Avui et revoltes i ets un freaky... Buff. Plego per avui, au, bona Pasqua.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic