Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JBartumeu

Jaume Bartumeu

President Progressistes - SDP

 

 

Quatre crisis




La crisi econòmica, que ha sacsejat Andorra els darrers vuit anys, ha confluït amb altres crisis que han portat serioses transformacions i moltes esquerdes.

Hi ha profundes ferides a la façana –i els fonaments– d’Andorra.

Els darrers vuit anys, a banda de la crisi econòmica, s’han anat superposant a Andorra tres crisis més.

Una de política, perquè la ciutadania ha vist com persones que estaven al capdavant de la política canviaven de camisa i de jaqueta tan ràpid com bufava el vent. I això ha portat una gran pèrdua de credibilitat de la política en general.

Ha arribat així a Andorra aquella frase espanyola: “Tots els polítics són iguals.” Una nova manifestació de la hispanització provocada per Toni Martí.

I això ha anat destenyint en el descrèdit de la política quan és ben evident que no tots els “polítics” són iguals.

La segona crisi és la territorial –DA no s’ha posat guants a l’hora de maltractar la delimitació de competències entre el Govern i els Comuns i trencar la justícia de les transferències als comuns– que ha deixat una clara fractura. I, al capdavall, una crisi institucional –que ha posat en dubte el consens constitucional i el paper dels Coprínceps– tant pel que fa a la necessària –i no sempre present– “neutralitat” constitucional dels coprínceps que han d’arbitrar i moderar el funcionament de les institucions, com dels equilibris indispensables entre el Consell General i el Govern.

Pel que fa a l’economia, es nota fa mesos la por d’una nova crisi. Les notes i comentaris de la Cambra de Comerç no són gaire optimistes.

I, si ens mirem l’àmbit europeu, les previsions de l’OCDE són força pessimistes i això destenyirà Andorra. Moltes empreses ja ho estan notant. Però no siguem pessimistes.

Mantenint l’esperança hem de demanar al nou Govern, quan hagi enllestit nomenaments i recol·locacions dels estómacs agraïts, claredat i precisió en els objectius.

Perquè en política els objectius han de ser clars, i si es pretenen, a més, ambiciosos han de ser molt concrets. La indefinició genera confusió i treu força a l’ambició.

Certament –DA i Toni Martí han estat un bon exemple– l’ambigüitat i la manca de concreció sumen. Reuneixen un ampli suport, però fan més confós allò que realment es vol.

I ara Andorra té un Govern de coalició entre dos partits –DA i Liberals– que es van dir el nom del porc durant la campanya dels mesos de març i abril.

Haurien de saber –i ens haurien de dir– cap on van.

De moment només han aclarit que, assumint obedients el veto episcopal, enterren la possibilitat de plantejar la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Hauran de començar a explicar què volen fer amb la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea... tot i que sembla que liberals van guanyant la partida i Espot ja anuncia una congelació del procés de negociació. I també què faran amb la Funció Pública.

Els que han portat el país al desastre no han fet cap mea culpa. Estan convençuts que aparcant i amagant Toni Martí, Cinca, Saboya i Vicenç Mateu han readquirit una nova virginitat política.

La que es pretenia oposició que estava d’acord en un canvi, ha desaparegut. Els liberals s’han unit, en una abraçada paradoxal, amb la vella política. I els socialistes han perdut el nord davant del que qualifiquen com a traïció liberal.

Caldrà observar i escoltar. Veure on van, si és que ho saben, i el que volen fer, si és que estan d’acord a fer-ho.

Per al país és important que es tingui clara la perspectiva en termes de garantia per al futur, d’inversió productiva, de llocs de treball i d’estabilitat econòmica.

Són actuacions indispensables atesa la situació del sector financer i l’horitzó preocupant de l’endeutament estructural.

Elements imprescindibles si es vol promoure un redreçament del país.

Comentaris: 1

Comentaris

Senyor Bartomeu, llegir els vostres articles són avisos ben entenedors a navegants. Són magistrals.
És evident que sou un andorrà que estima al país.
Malauradament, també s’ha de dir que tot i que vos sou un dels únics estadistes (de veritat) que ha tingut el Principat, la vostra trajectòria política té llacunes.
Remenant una mica la història, vau entrar de Cap de Govern en un moment molt complicat. Sortíem d'un executiu compromès en cimeres iberoamericanes... i en uns caríssims túnels de prioritat innecessària (i sense tenir ben resolt el seu pagament).
Vist el panorama que es vau trobar, vau agafar el toro per les banyes i se’n vau anar a París, on sortosament vau aconseguir el finançament necessari per tirar endavant totes les trampes que es vau trobar al despatx.
El vostre pas pel Govern no va acabar bé, és cert. De fet, vau haver de passar la majoria del temps lluitant contra adversaris propis i aliens... però vau tenir la suficient integritat en dimitir, convocant unes noves eleccions amb la intenció d’aclarir la situació (en Nomen encara se’n deu estar penedint d’aquella oportunitat perduda).
Doncs bé, modestament aquest és el moment on vau errar la vostra implicació política. Analitzant aquell període, va ser una llàstima que us impliquéssiu en muntar una alternativa socialista genuïnament andorrana... però clarament perdedora.
A hores d’ara és fa evident que no tocava muntar un partit perdedor, tocava quedar-ne al marge, guaitar l’espectacle que vindria a continuació.
Miri, senyor Bartomeu, des de que vostè va passar per Prat de la Creu tots hem observat que Andorra ha canviat molt. Adaptant una famosa frase d’Alfonso Guerra, podríem afirmar que “Andorra ja no la coneix ni la mare que la va parir”.
Andorra ha perdut la partida de la seva independència, s’ha convertit en territori provincià dels sud. Pràcticament ha perdut la seva pròpia identitat... i el recolzament francès (fins i tot han desmuntat la ambaixada, i ni tan sols el co-príncep s’acomiada oficialment de les autoritats sortints). Preocupant.
Avui mateix hi ha una notícia on diu que el pressupost de despesa agregat total del sector públic andorrà per a aquest 2019 ascendeix fins als 1.758 milions d’euros, un 18,5% més que la despesa total agregada que es va pressupostar l’exercici 2018. Això és una dada terriblement esfereïdora... i encara més preocupant.
Què significa això? Que Andorra està malalta de deute i compromisos assolits... i no té suficients recursos propis per contrarestar aquests greus maldecaps.
Què passarà? Importants augments d’impostos i cotitzacions. Per a tots.
Què més? Reducció del personal de funció pública, retallades socials, reduccions de pensions.
Que vindrà després? La desesperació del col·lectiu de nous andorrans que estan dedicats exclusivament a viure de la política i de la padrina. Molts s’hauran de començar a buscar la vida per la economia privada. Aneu entenen els pactes contra natura actuals? La peixera s’està quedant sense aigua, cal sobreviure com sigui.
Venen temps convulsos, senyor Bartomeu.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic