Quatre idees

Només falta un conte per acabar Avería en los confines de la galàxia (Siruela) d’Etgar Keret, l’autor israelià que és sempre una aposta segura des del descobriment de De sobte truquen a la porta (Proa). Contes divertits, diferents, drama i humor, dosis d’absurd i de quotidianitat, un retrat de la societat contemporània fet des de la misericòrdia. 
Començada Simón, de Miqui Otero (Blackie Books), pocs capítols encara, però ja atrapa. Barcelona, el barri de Sant Antoni, un bar microcosmos, i tot un univers de llibres i misteris. Promet. 
Ens han acompanyat, distret, salvat de l’avorriment i del cansament (fatiga pandèmica es diu). Ens diverteixen i ens permeten passar la porta que els confinaments múltiples, variats, diversos i mutants en el temps i en l’espai, ens impedeixen travessar. En definitiva, llarga vida als llibres i a les llibreries. I als pacients llibreters i llibreteres del món. Banyem-nos en gel hidroalcohòlic, posem-nos bé la mascareta i guardant totes les distàncies del món, fem que la indústria i l’artesania del llibre i l’edició segueixi existint pels segles dels segles. 
Encomanada ja l’última de Jaume Cabré. Després de deu anys sense cap capítol per devorar després de Jo confesso, ara publica Consumits pel foc (Proa). Només 200 pàgines, però un Cabré sempre és un Cabré.
Encomanada també Jerusalén, santa i cautiva, del periodista Mikel Ayestarán, imprescindible per entendre –com a mínim una mica– aquella zona del planeta, ja explicada a Oriente medio, Oriente roto i Las cenizas del califato, tots l’esplèndida col·lecció de viatges de Península. 
Gema, de Milena Busquets (Anagrama) no cal, ja està llegida. Llàstima. También esto pasará era una excel·lent novel·la sobre l’amor i la mort, però ara es limita a repetir tema, motius i personatges. Ja estava tot dit. 
Permagel i Boulder, d’Eva Baltasar (Club Editor) també ja estan llegides. Excel·lents, brillants. Són els llibres per regalar, mai fallen. Són de les apostes més segures dels últims temps. 
En canvi, Najat El-Hachmi és més irregular, a estones fascinant, d’altres vegades fàcil i previsible. Em quedo amb els passatges de Mare de llet i mel (Edicions 62) i a l’expectativa, ara, de Dilluns ens estimaran.
Encomanats també Camí del bosc, de David Gálvez (Anem editors) i Bestiari pirinenc, d’Iñaki Rubio (a punt de sortir a Pagès), dues de les principals novetats andorranes d’aquest any. 
Quatre idees per Sant Jordi també de llibres de no ficció, com ara les Cartes a l’Anna Murià, de Mercè Rodoreda, reeditat per Club Editor amb una joia al final: un text de la jove de Rodoreda, Margarita Puig. Un relat sobre la relació de l’escriptora amb el seu fill, amb ella i els seus quatre nets. Una explicació, dura i freda, com va ser la vida familiar d’aquella autora, de com els diners ho compliquen i ho trenquen tot. I una admiració per l’escriptora i la seva obra, al marge de la persona. Creador i persona, vistos i concebuts com a dos éssers diferents. Molt interessant.  Bon Sant Jordi.