L’entrada corresponent a la wiki diu que Tinder, l’aplicació en línia, és una “eina geosocial” que fa possible que els usuaris amb interès recíproc estableixin contacte per parlar i, tal vegada, concertar cites. No diu res de les probabilitats de discutir sobre l’escola filosòfica de Frankfurt, i m’ensumo que tanta xerrameca és un eufemisme per no dir que, a la pràctica, l’app t’ajuda a localitzar carn fresca per posar-te mútuament mirant cap a Cuenca.
Aquesta és una de les no poques grandeses de la revolució digital, qui havia de dir-ho. A més de permetre regular l’intercanvi global de divises, calcular amb precisió la trajectòria de la nova sonda espacial europea o afavorir el nouvingut teletreball, la xarxa de xarxes t’atansa la tassa de xocolata al melindro. A banda, per descomptat, de moltes altres bondats. Avui n’hi ha prou de fer una simple cerca d’hotels a internet, a la destinació del món que us peti, i passats uns minuts comencen a saturar-te el mòbil desenes de suggeriments al respecte. Existeixen, malgrat tot, força limitacions: un cop vaig tirar-me dues setmanes contemplant fotos de Beyoncé i Brad Pitt en pilotes, amb l’esperança que m’arribés alguna proposta suggeridora, i res. El màxim que aconseguiria va ser, un parell d’hores després d’haver apagat la pantalla, que sonés el timbre de casa i, en obrir la porta, trobar-me el José Manuel, el veí del costat, demanant-me sal. En calçotets. També és important estar al cas, i és que la qüestió tecnològica entranya múltiples riscos. No cal anar gaire enllà: jo soc dels que tothora desendolla l’Smart TV (a voltes em sembla que la llumeta vermella aquella em mira de forma maliciosa, picant-me l’ullet com un cosí llunyà del Terminator moribund de James Cameron i Schwarzenegger) i tapo la webcam de l’ordinador, perquè estic convençut que un analista de l’FBI, la KGB o Google, ja sigui a Quantico, Moscou o Syllicon Valley (que és un lloc de Califòrnia, res a veure amb el clivell del pitram d’una Kardashian qualsevol) inverteix el dia a monitorar la meva vida privada, enregistrant àudios o vídeos i introduint-los en algorismes que dibuixen un patró mestre per donar el control del planeta a una o altra potència mercès al coneixement impagable del meu dia a dia.
La cosa matrimoniera, tanmateix, no s’esgota amb Tinder, ja ho sabeu. Hi ha diverses opcions, com ara eDarling, Meetic, Solteros con Nivel (“Solters cutres amb borrissol al melic” està de capa caiguda) o, una de les meves favorites, QuieroRollo, que deixa clar que el glamur i el romanticisme són pures collonades. Jo mateix n’he desenvolupat una que no ofereix cap dubte respecte al seu propòsit: A Quatre Potes. No em negareu que té ganxo.