Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Eusebi Nomen

Eusebi Nomen

Exconseller general

 

 

Per què Andorra és un parany fiscal




DA ha convertit Andorra en un parany fiscal que impossibilita crear el pilar econòmic de permisos de residència a fortunes estrangeres.

Qualsevol fisc estranger pot qüestionar si una persona amb permís de residència a Andorra és realment resident fiscal a Andorra o a un altre país. El fisc espanyol o de qualsevol altre país de l’OCDE verificarà un seguit de paràmetres estandarditzats per determinar si una persona és resident fiscal a Andorra, o no. Els tipus de residència administrativa creats per DA posen al ciutadà espanyol o d’un altre país OCDE en una situació vulnerable degut, entre d’altres, als paranys següents:

1. El parany del criteri dels dies de residència.
En primer lloc, el fisc espanyol (o d’un altre país OCDE) exigirà al ciutadà espanyol amb residència a Andorra que demostri que passa més de 183 dies l’any a Andorra. Andorra només requereix una presència de 90 dies l’any per a les residències sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu. De forma que un ciutadà espanyol amb alguna d’aquestes residències a Andorra sols podrà demostrar davant del seu fisc que té un permís exigint 90 dies de permanència a Andorra per any, i el fisc espanyol es pot posar a riure. No és seriós, correspon a models bananeros totalment obsolets.

2. El parany del nucli principal de les activitats del resident fiscal.
En segon lloc, el fisc espanyol (o d’un altre país OCDE) exigirà al ciutadà espanyol resident a Andorra que demostri que la majoria de les seves activitats econòmiques tenen lloc a Andorra. Aleshores ens podem trobar amb els paranys següents: 
2.1. Si el ciutadà espanyol (o d’un altre país OCDE) té una residència a Andorra sense activitat lucrativa, aleshores aquesta persona no pot tenir cap activitat laboral ni professional a Andorra. De forma que si aquesta persona té qualsevol activitat econòmica fora d’Andorra, per petita que sigui, encara que sigui una part d’una petita empresa familiar a Espanya, el fisc espanyol el pot considerar resident fiscal a Espanya.
2.2. Si el ciutadà espanyol té una residència per a professionals amb projecció internacional o una residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, aleshores la llei andorrana obliga que més del 85% dels serveis prestats per aquesta persona han de ser utilitzats fora d’Andorra.
Els fiscos estrangers, per exemple l’espanyol, juguen molt –i en favor seu- amb la interpretació dels criteris fiscals d’“utilització” i de “realització”. Per al fisc serà molt senzill considerar que les rendes de serveis utilitzats fora d’Andorra són activitats que no computen com a activitats econòmiques realitzades a Andorra a efectes de determinació del centre d’interès econòmic. Al fisc li serà molt fàcil considerar que Andorra no és el centre d’interès econòmic d’aquesta persona i, conseqüentment, la considerarà resident fiscal a Espanya.

3. El parany de l’impost de sortida (exit tax).
El pitjor de tot és que si una persona espanyola és objecte d’inspecció, i li aixequen acta com resident fiscal a Espanya, a més de pagar les multes corresponents i exposar-se al risc penal corresponent, queda subjecte a l’”exit tax”. És a dir, que si aquesta persona pretén mantenir-se com resident fiscal a Andorra, aleshores ha de pagar un impost de guanys patrimonials sobre totes les seves accions (cotitzades o d’empreses privades) per la diferència entre el preu de compra de les accions i el seu valor de mercat actual. Un infern.

No em sorprèn que el ministre Cinca mantingui un infern fiscal com aquest, a la vista de les destrosses que ha fet. I em sembla ridícul que si Xavier Espot, ministre responsable d’immigració, aspira a ser cap de Govern, mantingui aquest obsolet i absurd model de residències que ell va redactar quan era secretari d’Estat. Un model de residències passives que ha caigut en picat i que espanta a qualsevol resident seriós ben assessorat. 

Durant la campanya electoral parlarem de les solucions.

Comentaris: 3

Comentaris

El nostre dret fiscal francès preveu tot aixo des de fa 20 anys i Espanya s'actualitza !!!! Els anys que venen seràn molts diferents . Tenim sort qu'els nostres veins no miren de moment pero la cosa sembla que gira ......

Els canvis s'esdevenen talment com un huracà i ni el més espavilat podia preveure que el patrimoni més preuat del país talment com el sistema bancari protegit pel secret bancari se n'anés en orris. Ara tot arreglo o alternativa que passi per obtenció de residències passives té un mal viarany i qui ho intenti passarà per un viacrucis d'incert resultat. Cal dir que, malgrat que no ho ha desitjat ningú, Andorra s'ha convertit, pels inversors-dipositants no residents en una ratonera de difícil sortida.

Benvoluguts Eric i Meritxell, gràcies pels vostres comentaris. Precisament he estat uns dies a Mònaco i allí tot va endavant. Les residències de grans fortunes no paren de creixer, i tenen una inversió estrangera com mai. No tenen dèficit, no tenen deute public, tenen intercanvi automàtic de dades amb països OCDE però tenen un equip de govern competitiu que sap fer les coses i negociar internacionalment. La solució és possible per a Andorra però amb un equip millor preparat que l'actual i sense la demostrada maldad que acompanya el seus actes... Andorra es pot salvar, però cal un canvi a fons!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic