Que bonic que és viure!

Passats uns segons va obrir els ulls. Gairebé no recordava com hi havia arribat, allà. Era dret a la barana del pont de Bedford Falls, per la part de fora, mentre el riu retrunyia sota els seus peus amb les aigües crescudes a causa de les recents nevades. No sabia què fer. Últimament no en donava ni una, i semblava que el món estigués ensorrant-se: després de conèixer les darreres dades del recompte de vots a Michigan i Pennsilvània no va suportar-ho més i va sortir de casa cames ajudeu-me. La Melania i els nens ni se’n van adonar. El cas que li feien.

Volia morir-se, era incapaç de resistir-ho... Però quan era a punt de saltar al fred corrent per acabar amb tot, algú se li va avançar en tirar-s’hi de cap, i ell, que molt en el fons no era mala persona, va anar-hi al darrere, per socórrer qui fos. L’homenet que va rescatar del cabal del riu era el Clarence, un àngel més aviat maldestre (els bons, no cal dir-ho, se’ls reservaven per a missions importants) enviat al món per evitar que el nostre protagonista es fes mal a si mateix. Amb aquest propòsit, fent ús de les seves habilitats màgiques, va transportar en Donald a una realitat on no hauria existit mai, el que li permetria veure com seria tot si ell no hagués nascut. La situació no podia ser més desesperançadora. Com que no va ser candidat a les eleccions presidencials del 2016, la Hilary Rossa-de-pot Clinton es va endur el gat a l’aigua, flanquejada per altres demòcrates-comunistes-bolivarians, el col·lectivista de merda d’en Biden i Sanders el trotskista. I és clar, els marxistes-leninistes dels pebrots s’havien dedicat a consolidar l’Obamacare instaurat pel conguito pseudomusulmà que havia prostituït el govern els vuit anys anteriors. Ara tothom tenia assistència sanitària universal al país –on s’és vist! A més, els tractats de mútua no-agressió amb l’Iran i altres països bel·ligerants continuaven intactes, el que afavoria un equilibri de forces al planeta que feia altament improbable cap confrontació armada que posés en perill la pau mundial. Per postres, els EUA no havien deixat plantada l’OMS ni els acords de París sobre canvi climàtic, i la guerra comercial amb la Xina era cosa de la història.

Veient tot allò, en Donald va anar rabent cap al pont, perseguit per una manada de sudaques que volien linxar-lo (residien legalment al país per culpa dels progres). Recolzat al passamans, liquant-se en llàgrimes, va cridar en Clarence mentre repetia “vull tornar a viure, vull tornar a ser president!” Res. No és que l’àngel no el sentís, però un cop vist el que va veure, va pensar que aquesta dimensió no es perdria res sense el Donald fent-hi el ridícul. Un menester en el qual, en honor a la veritat, era tot un artista.