Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de andresluengo

Andrés Luengo

Periodista

 

 

Per què cal que Valls guanyi (i per què no guanyarà)




La magnífica tírria que Manuel Valls suscita entre els nostres amics paleollacistes és un clàssic de la revolució dels somriures, des d’Albert Rivera fins a Josep Borrell, passant per Arcadi Espada, Albert Boadella i –no ens el descuidem– Àngel Ros: tots ells han concitat una animadversió general entre la secta groga, cosa que els honora. Els motius són essencialment tres: el primer de tots, que són catalans –mals catalans, òbviament– i la seva sola existència refuta el mite fundacional de la Catalunya Una, Gran i Sobirana que explota amb notable èxit el processisme. Que es tracta d’homes de talent difícilment discutible si no és a base de contorsionisme intel·lectual: només cal que els posin al costat dels seus homòlegs grocs i veuran la diferència. I que no han callat. Una dissidència –a Catalunya, dir en veu alta el que penses és avui un acte d’heroisme, si no penses com TV3 mana– que retrata els chamberlains de torn i les belles ànimes terceristes, com el mateix Valls va deixar en evidència al sopar del Nadal, quan es va aixecar de la taula perquè ningú tenia res a dir davant del catecisme que predicava des del púlpit un mossèn groguista. Ningú. Aquest silenci contemporitzador o covard, triïn, és el que ha portat el PP català a la marginalitat, i el PSC a l’autoliquidació que culminarà a les pròximes municipals. Al barceloní constitucionalista ubicat entre el centreesquerra i la dreta li queden dues opcions: Valls o Vox. Per això Valls és l’enemic a batre dels seus excorreligionaris del PSC. I per això el llacisme suspira per uns bons resultats de Vox, que restarien vots nets al constitucionalisme i els donarien retrospectivament la raó sobre Ajpañistán. Tot plegat explica per què és tan necessària la victòria de Valls. I explica també per què no guanyarà.

Comentaris: 6

Comentaris

Avui llegim una notícia on diu que el percentatge de positius amb relació als controls d’alcoholèmia efectuats durant les dates nadalenques gairebé s’ha duplicat en dos anys.
Una dada preocupant.
És evident que cal una potenciació de la lluita contra les drogues i el alcohol a les carreteres, ens cal potenciar una millor campanya de prevenció i control contra els accidents i un bon intent d'evitar desgràcies.
Senyor director del Bon Dia, seguint aquesta línea, quan serà obligatori també passar un control de la taxa d'alcoholèmia i drogues dures als articulistes de pa sucat amb oli?
Seria convenient posar en marxa una campanya en aquest sentit per tal d'evitar que - gent que se'ls hagi anat l'olla - ocupin els seus espais escrits.
Seria un control que pot ser evitaria llegir articles sense cap valor literari, i que continguin bestieses, descalificacions i mentides que provoquin nàusees als seus apreciats lectors.

Absolutament d’acord amb el teu comentari. Per a que consti.

Subscric el comentari del lector/a de les 8:47. Absolutament!

Carai, quin nivell que tenen els comentaristes d'aquest article. En lloc de rebatre l'autor amb arguments, directament diuen que escriu begut. Potser és que no en tenen, d'arguments, i per això han de recòrrer a la desqualificació gratuïta.

Opinió personal i predisposada a la reflexió i debat.

Referent al primer comentari, (que estaria molt bé), també seria necessari uns controls a persones públiques o no (directors de banc, polítics,....) on les seves decisions o comentaris poden influir a molta gent.

De manera que el comentari anterior solament té sentit si també es preveu que afecti "a lo largo y amplio" del conglomerat social d'una gran comunitat.

Tot i que segur que hi ha pitjors addiccions, com l'avarícia o l'ego. I quan es pugui mesurar quantitativament i a més hi hagi voluntat en fer-ho, serà una revolució. Ara es podria aproximar amb escàners de cervells, etc. però no és una anàlisi de sang.

Per tant, el comentari anterior està molt bé, però sense diàleg, paciència i amb violència i imposició, probablement que la roda continua donant voltes i voltes amb la inèrcia.

Salutacions a la gent sana, a ver quants hi ha realment.

El senyor Luengo està en contra de la independència de Catalunya, cosa totalment respectable.

El que em sembla un oxímoron és que un senyor que dona suport a una Andorra independent i sobirana sigui un fan dels naranjitos del senyor Rivera, un senyor que a Catalunya es vol carregar el català com a una llengua vehicular a l'administració, educació, i a tots els llocs on pugui.

Que li semblaria a Luengo que el mateix que propossa Rivera per a Catalunya es fes a Andorra? Li agradaria?

I si realment a Catalunya dir el que un pensa és un acte d'heroïsme, segurament Colono's no hagués tret els diputats que va treure, que, tot i així, no van ser suficients per ser més que els independentistes.

En quant el PSC, per altra banda, el que l'ha portat a l'autoliquidació és que, en un moment, en una cruïlla històrica on s'ha d'escollir entre autodeterminació o submissió, ells han escollit la submissió, engalipats per les bones maneres del senyor Iceta i pel jacobinisme carpetovetònic del senyor Borrell.

I el seu espai l'han agafat als comuns.

A Catalunya tothom pot dir el que li surti dels collons, però si un diu una cosa que va en contra del que pensa la majoria del país, simplement, no tindrà éxit, no tindrà pùblic.

Ara passem a analitzar els personatges que vosté anomena:

1-Rivera, un banquer molt ambiciós i amb auto-odi.

2- Borrell: Un home d'una intel.ligència extraordinària, un catalanista però ferventment anti-independentista que no creu que els independentistes tinguin dret a expressar les seves idees, que es burla dels seus oponents polítics empresonats i que diu que Catalunya ha de ser desinfectada o que una societat on la meitat de la població pensa que estarà millor sent independent és una societat malalta. Em recorda els comunistes dels països bàltics, tot això del autogovern està molt bé, però contra la independència s'hi val tot.

3- Arcadi Espada: Un etnicista que, en lloc d'una Catalunya on tothom pugui ser Català tingui els orígens que tingui si se sent català, sap parlar català, i hi viu, vol una Catalunya dividida en dos comunitats, una de Catalans i una de "immigrantes". Una persona que entre altres coses, creu que "tenemos la obligación moral de reducir el número de lenguas" que en alguns dels seus articles arriba a la denigració directa de tot un col.lectiu, el de les dones catalanes, pel tema de la llengua.

4- Albert Boadella: Es com és des que la generalitat va deixar de subvencionar els Joglars, i amb això ho dic tot. Abans era una persona que el senyor Luengo hauria criticat.

5- Ros, un tarat amb ànsies de poder.

I finalment, que qualsevol demòcrata proposi VoX com a opció ja és una raó de pes per no donar cap validesa els escrits de Luengo.

Com vol que reaccionin els independentistes si l'altre bàndol (polític, no se m'esveri) només sap insultar i faltar al respecte?

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic