De petit, m’encantava el Nadal. Bé, Nadal, Cap d’Any i Reis. Les festes eren sensacionals! No hi havia escola, anava a veure la meva família de Burgos i els regals queien del cel. Passejar sota la neu, pels carrers engalanats amb decoracions lluminoses era una sensació d’alliberament i felicitat totals.

Ara bé, amb el temps ens fem grans i totes aquestes sensacions malauradament corren el risc d’anar desapareixent… o, fins i tot, com és el meu cas, convertir-se en tot el contrari. Ara ja no gaudeixo gens passejant entre les llums dels fanals, més aviat se’m regira tot de pensar en la quantitat de diners i recursos que es destinen a una cosa tan innecessària com una decoració nadalenca. Encara ho passo pitjor amb els regals. Si de veritat pogués fer una carta als Reis, els demanaria una mica més de responsabilitat i de sentit comú per a la humanitat. Aquest consumisme desfermat i les conseqüents quantitats de residus que es generen aquests dies són veritablement insultants. Us imagineu la quantitat de paper i més paper que es deu acumular, si ajuntem el que es genera a cada casa el dia que s’obren els regals? Jo en sóc incapaç. I per no parlar de les quantitats de menjar desaprofitat... En fi.

No em cansaré mai d’insistir que potser és millor començar a regalar altres coses. Regalar experiències, per exemple. I no, no em refereixo a regalar capses d’aquestes prefabricades amb caps de setmana a l’Empordà o sopars romàntics. Em refereixo a compartir moments de veritat amb els nostres familiars més propers, a escoltar els nostres avis o acompanyar les nostres parelles o amics a descobrir coses noves... Nou cinema? Nou teatre? No ho sé, l’oferta cultural sempre ens pot garantir oportunitats bones per fer-ho –sí, estic escombrant cap a casa, ho sé.

El que més em preocupa d’aquestes dates és que sembla que perdem l’oremus i la capacitat de raonar. Toca fer regals? Doncs, vinga! Anem a comprar i regalem de tot sense pensar ni què estem fent o a qui li estem fent. Això sí, fem-ho amb un somriure d’orella a orella i amb paraules d’amabilitat sempre a punt per mostrar el nostre costat més bondadós. Ei! Però no patiu. Ja podeu tornar a ser vosaltres mateixos, ja que afortunadament tot això de les festes ja ha passat. Tots podem tornar a ser normals.

Bé, tots menys aquells que us heu fet grans propòsits per a aquest any nou i que sabeu perfectament que molts no els podreu complir. Però no passa res, penseu que no esteu sols. I sobretot penseu que, d’aquí a uns mesos de res, ja tornem a tenir el proper Nadal al damunt i podrem tornar a fer-ne de nous. Sigui com sigui, espero que aquest 2018 sigui per a tots ben profitós i que siguem feliços. Però feliços de veritat.