Que es fotin
Bon dia a tothom!
El proppassat 14 de març, dia de la Constitució, quan em vaig llevar, vaig sortir al balcó i vaig tenir la sensació de reviure un dia de pandèmia. Ni un soroll, ni una ànima passejant, ni un cotxe tocant el clàxon perquè portava 15 segons aturat i aquell silenci... faltaven els ocells! Que es fotin els ocells, la pandèmia, els polítics i la Constitució! És un dia que tothom té festa i s’ha de fotre el camp ben lluny dels problemes.
Ahir va començar oficialment la campanya electoral. Avui ens començaran a botir el cap amb promeses de “farem”! Cap ni un us explicarà la fórmula matemàtica que demostri que allò que explica donarà resultat (perquè saben que no la tenen i és pura teoria verborreica). Però, alerta, que tots seran els més ètics, ecologistes, honrats, transparents i eficaços i us prometran que faran tot el que podran. I si al final no resulta, pensaran, que es fotin! Al cap i a la fi, qui fa el que pot no està obligat a més, oi?
Potser haurien de tocar més de peus a terra o potser els hauríem de plantar pels morros les incongruències entre les seves grans promeses i parafernàlies i la vida real. I us posaré un exemple que m’ha tocat de ple:
Gestionem un restaurant amb el meu soci, el millor soci del món. L’any passat, el 2022, encara recuperant-nos de la pandèmia, no vam pagar els tres primers trimestres d’IGI. El quart ja vam tornar a complir. El dia 6 d’aquest mes ens arriba la reclamació dels tres trimestres junts amb un 10% de recàrrec (segons la llei) i amb l’anunci que, si no paguem en un mes, hi haurà un nou recàrrec del 20% (també segons la llei) més interessos i posterior embargament. Però hi ha un apartat que diu textualment: “Podeu sol·licitar l’ajornament o fraccionament del deute tributari, amb oferta de garantia, quan la vostra situació economicofinancera us impedeixi efectuar de forma transitòria el pagament”.
Perfecte! Estem salvats! És el que volem fer, pagar un tant cada mes. Però la transparència existeix, i allà on posa “amb oferta de garantia” vol dir amb aval bancari. I de vegades la transparència es transforma en estupidesa mental.
Si no podem pagar, volen que anem a un banc que ens faci una garantia? Algú no està bé del cap! Si anem al banc i demanem un préstec i ens els el concedeixen:
1. No hauríem deixat de pagar l’IGI.
2. Ens hauria sortit més barat que el 10% que aplica el Govern.
De totes maneres, ens presentem a l’oficina i demanem un fraccionament del deute. La resposta és encara més inèdita: “No cal que ho facin perquè ho deneguem sempre”. I què podem fer?, demanem. “Poden fer ingressos en un d’aquests comptes i s’aniran descomptant del deute”. Però la resta, d’aquí a un mes, seguirà el procediment de constrenyiment del 30% més interessos, etc., etc.? “Sí, és clar!”
És a dir: els autònoms, que les hem passat putes i encara estem patint, primer per la pandèmia i ara per la guerra, que molts s’embutxaquen el que no està escrit, demanen ajuda al Govern i et foten un cop de peu al cul. I et cobren uns percentatges que són pura usura per molt que ho digui la llei. Que es fotin! Deuen pensar.
I nosaltres, que vam pagar un crèdit tou “avalat pel Govern”, potser ara ens en penedim. Perquè potser podíem haver triat no pagar els empleats, que es fotin! O no pagar la CASS, que es fotin! O no pagar els proveïdors, que es fotin!
Però no, vam ser bons nens. I vam pensar que totes aquelles promeses d’ajudar els autònoms i la petita empresa serviria d’alguna cosa per als que complim i som transparents.
Per això us demano que torpedineu amb cartes, amb preguntes als mítings, que emprenyeu els candidats i els polítics electes fins que ens facin cas a tots!! I si s’emprenyen. Que es fotin!!
Au, Bon dia tingueu
Versió per a imprimir