Quan parlo de cocaïna en xerrades o converses informals, gairebé mai noto alarma. El que noto és normalització. I això em preocupa més del que sembla.
Coneixem realment què és la cocaïna i què implica un consum sostingut? Des de la meva experiència la resposta acostuma a ser no.
Aquest desconeixement no és innocent. Contribueix a la banalització del consum, al retard en la demanda d’ajuda i, finalment, a un problema de salut pública que ja no podem ignorar. Per als qui puguin pensar que exagerem, posem dades i context.
Què és la cocaïna? Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), una droga és tota substància que, introduïda en un organisme viu, pot modificar una o diverses de les seves funcions. La cocaïna és una droga estimulant del sistema nerviós central que provoca eufòria, desinhibició, augment de l’energia, disminució de la fatiga i del son, així com una falsa sensació de control.
Precisament aquests efectes expliquen en part la seva expansió: encaixa en entorns d’alta exigència, rendiment i competitivitat. El problema és que, amb l’ús repetit, apareixen conseqüències greus: ansietat, irritabilitat, alteracions del son, conductes impulsives, problemes cardiovasculars i, en molts casos, dependència.
Potser no ens hem fet prou la pregunta de per què això està passant ara. L’augment del consum de cocaïna que estem veient els darrers anys no respon a una única causa. Les dades apunten a una combinació de factors estructurals, socials i de context, àmpliament documentats per organismes internacionals, que expliquen per què aquesta substància és avui més present que mai.
A escala global, la producció de cocaïna es troba en màxims històrics. Segons l’Informe Mundial sobre les Drogues de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (Unodc), aquest augment de la producció ha anat acompanyat d’una major disponibilitat, un descens del preu i un increment de la puresa, fet que facilita l’accés i augmenta el risc de consum problemàtic.
A Europa, l’Observatori Europeu de les Drogues i les Toxicomanies (Emcdda) assenyala un altre element clau: la normalització progressiva del consum, especialment entre adults joves. La cocaïna ja no s’associa només a entorns marginals, sinó que apareix integrada en espais socials, laborals i d’oci nocturn, sovint amb una percepció de risc més baixa que en etapes anteriors.
Un altre factor que es repeteix en els informes és la vinculació del consum amb el rendiment i el funcionament. La cocaïna s’utilitza cada cop més per aguantar ritmes elevats, resistir el cansament i mantenir la productivitat en contextos d’alta exigència laboral, especialment quan es combina amb alcohol.
Aquest patró explica també l’augment del policonsum, una de les tendències que més preocupen en salut pública, ja que incrementa de manera significativa el risc de dependència, problemes cardiovasculars i urgències hospitalàries.
Finalment, tant l’OMS com la Unodc alerten del paper del malestar emocional sostingut –estrès, ansietat, precarietat i dificultats de conciliació– com a factor que afavoreix l’ús de substàncies com a forma de regulació emocional.
I a Andorra? Andorra no és una excepció. L’any 2025, a Projecte Vida, la presència de cocaïna entre les persones ateses s’ha gairebé triplicat en un any. El 2024, la cocaïna apareixia en el 3,3% dels casos en primera persona. El 2025, aquest percentatge puja fins al 8,7%, ja sigui com a substància principal o associada.
Aquest increment va estretament lligat a l’augment del policonsum. El 2024, els perfils amb poliaddicció representaven el 4,1% dels casos atesos. El 2025, aquesta xifra s’eleva fins a l’11,7%, mostrant un canvi clar en la complexitat dels consums. En una part significativa d’aquests casos, la cocaïna apareix com a substància central, sovint combinada amb alcohol i, en alguns perfils, amb addiccions comportamentals.
No sé si arribem tard, però sí sé que mirar cap a una altra banda no ajuda. Parlar-ne, encara que incomodi, és el mínim.
Com diu Gabor Maté, “ningú tria patir. Les persones fan el millor que poden amb el dolor que porten.”
Eva Tenorio
Presidenta de Projecte Vida