He après el que significa jugar-se la vida per salvar la vida. He après el que realment és una família desestructurada.
He après que la premsa és la reina de la manipulació i de la desinformació.
He après que amb diners pots jugar-te la vida; sense no tens opció.
He après a veure el pànic dels nens en sentir un avió.
He après que hi ha nens que han nascut sota les bombes i que n’hi ha que han nascut en una tenda de l’Acnur.
He après què és una baralla entre fanfarrons sota el sol i parar quan s’acosta el patriarca.
He après que cal tenir respecte a la gent gran.
He après que les dones es poden banyar vestides, amb hijab, i tot és normal.
He après que els egos és el mal de la humanitat.
He après que les grans ONG són això, grans ONG, sense més.
He après que les petites ONG també tenen molt ego. He après el significat real de la paraula postureig.
He après que als refugiats cal dir-los refugiades. He après que hi ha mirades buides que ho diuen tot.
He après que no tothom és bona persona. He après que els militars tenen els testicles més grossos que ningú.
He après que vivim en un engany polític i social tremend. He après que la UE és la falsedat més gran de la història d’Europa.
He après que la hipocresia és un mal endèmic.
He après que el racisme és latent a totes les parts del món.
He après que a Grècia hi plou molt i els camps s’entollen d’aigua bruta.
He après que hi ha camps de primera i segona divisió.
He après què significa estar atrapat.
He après que les aparences sempre enganyen.
Però també he après:
Que hi ha gent amb un cor enorme.
Que hi ha cooperants excepcionals.
Que hi ha persones que es desviuen per fer-nos feliços.
Que plorar pot ser la teràpia més gran que tenim dins nostre.
Que la dignitat no es perd ni vivint dins una haima a 50 graus.
Que val la pena tenir fe en la humanitat.
Que aterrar a vegades costa més que enlairar-se.
Que la paraula gràcies té una nova dimensió.
Que una mirada et pot desmuntar.
Que els judicis gratuïts són, senzillament, gratuïts.
Que una bona abraçada té molt valor en un moment oportú.
Que tots, tant els del sud com els del nord, necessitem el mateix per ser feliços: pau i harmonia.
Que la tolerància i el respecte és la millor eina d’integració.
Que la solidaritat és un valor que s’ha d’ensenyar a les escoles.
Que els nens són nens arreu del món.
Que res tornarà a ser com abans.
Que els polítics no em tornaran a enganyar.
Però, sobre totes les coses, he après que el poble salvarà el poble.
