El dijous passat es va celebrar una sessió de Comú a Sant Julià. Un dels punts de l’ordre del dia era l’adjudicació del concurs per renovar el parc infantil del Prat Gran. La posició de Desperta Laurèdia des de la minoria va ser l’abstenció, entre altres motius  perquè la nostra visió quant al Prat Gran és molt diferent de la de l’actual majoria. 
La quantia per dur a terme l’obra serà d’uns 400.000 euros. Però insistim en el fet que només consistirà a reformar l’actual parc infantil, en males condicions, sense tenir en compte l’altra part del Prat Gran, on hi ha un espai tant o més gran dedicat a activitats esportives. Cal recordar en aquest punt que, durant els tres primers anys de mandat, la majoria mirava d’ubicar en aquell espai la residència universitària. La construcció de nous edificis hauria implicat la pèrdua d’aquell espai lúdic i Sant Julià hauria canviat un espai obert i lluminós per més formigó. Mentrestant, el nostre grup polític, reticent amb la idea d’ubicar-hi un campus universitari, elaborava un avantprojecte que apostava per aportar a aquell espai i a la part alta del poble un valor afegit, dotant-lo d’elements que avui en dia o en un futur proper poden mancar a la nostra vila: places d’aparcament soterrades, un equipament multiús semisoterrat, un parc infantil i un parc tou amb gespa i arbres, de punta a punta del Prat Gran, a peu pla de l’avinguda Verge de Canòlich, que fins i tot podria actuar com a refugi climàtic, ara que ens toca viure estius caniculars. Aquest estudi fou presentat a la ciutadania, que el va veure amb bons ulls, i posat a disposició de la majoria. Ara, a final de mandat i descartada ja la residència universitària en aquell indret, Sant Julià haurà de conformar-se amb una necessària remodelació del ja existent parc infantil. Però aquesta quantitat de diners hauria pogut dedicar-se a un projecte com el nostre, més atrevit i de més calat per als teixits social i comercial.
Per justificar la decisió, el cònsol major recordava que el Consell d’Infants d’enguany havia demanat un arranjament del parc infantil, però nosaltres li recordàvem que en el nostre projecte també hi ha un espai dedicat als més petits, així com el que la ciutadania reclamava en el marc de l’enquesta que es va fer fa uns mesos: actuacions ordenades per part de la corporació. Al nostre entendre, en aquest cas, s’ha actuat amb certa improvisació i a correcuita, un cop abandonada la idea de la residència, veient que se sol·licitaran 100.000 euros més dels previstos d’altres partides, que les despullarà de la dotació econòmica que els assegurava el pressupost. En aquest sentit, per molt que un pressupost sigui o hagi de ser una eina flexible, passar diners d’una partida a una altra, com a norma, el desvirtua i li treu aquella funció primera que és la de fiscalitzar l’acció de l’Administració.
Però més enllà dels aspectes més polítics, tothom coincideix que Sant Julià es mereix una zona d’esbarjo digna d’aquest nom. Recordem la recentment inaugurada plaça Rocacorba, al cap del poble, que havia de complir justament aquesta finalitat, però que és, un cop més, un equipament dur, de rajola i ciment, sense cap mena d’atractiu, que lluny d’aportar un valor afegit a aquella zona no sembla que hagi aconseguit revitalitzar-la en cap sentit. És fàcil que ens vingui al cap el Parc Central de la capital en el qual la majoria de funcions que ha d’assegurar un  parc semblen cobertes: un espai obert en què arriba la llum natural, verd, sense tants materials durs, amb diferents zones dedicades a diversos tipus de públic, i que ens vincula amb el vessant natural però també social d’aquest entorn. A Sant Julià tenim l’espai, la idea i un projecte ple d’oportunitats per al poble. Ara només caldria la valentia i la voluntat política de fer una bona inversió, aquest cop, al poble.