El departament d’Estadística va fer pública la setmana passada l’Enquesta de condicions de vida del 2025, un treball, com es van afanyar a remarcar des del Govern abans fins i tot que estigués disponible al web d’Estadística, que permet constatar la consolidació de “la millora del poder adquisitiu i l’evolució positiva dels principals indicadors socials”. Així, els ingressos per unitat de consum creixen de mitjana un 10%, i passen dels 37.335 euros del 2024 als 41.085 euros el 2025, a la vegada que la població en risc de pobresa disminueix del 16,4% de fa dos anys al 13,3%, i baixen també els índexs de pobresa severa, que passa del 4,2% al 4%, i de pobresa relativa, que ho fa del 8,8% al 7,7%.
Ara bé, i malgrat la temptació de treure pit tot just a vuit mesos d’unes eleccions generals, convindria no caure en cofoismes i, com es diu popularment, evitar que l’arbre ens tapi el bosc. I és que malgrat la millora dels ingressos de les llars, l’enquesta posa de manifest també que cada cop hi ha més persones amb dificultats per arribar a final de mes, o per fer front a una despesa imprevista, i que la desigualtat empitjora. Així, l’índex de Gini, que mesura el grau de desigualtat en la distribució dels ingressos, empitjora i passa dels 38,4 punts del 2024 als 40,2, i l’Arope, que avalua la proporció de la població total que està en risc de pobresa o exclusió social, s’incrementa fins al 19,8%. A la vegada, la taxa de persones en situació de privació material severa passa del 5,0% al 7,3%.
Per això, i tot i les benvingudes mesures per incrementar el poder adquisitiu dels ciutadans, cal treballar també perquè els beneficis de la bona marxa de l’economia es reparteixin de forma més equitativa entre la ciutadania. I és que si una parella va a dinar i demana un pollastre, Estadística ens dirà que n’han menjat mig cada un quan potser hi ha qui se l’ha cruspit sencer i qui no n’ha pogut tastar.
