Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Per què l’Andorra de Martí espanta els inversors

Autor: Eusebi Nomen (portaveu de Raiffeissen.ad)


Andorra ha passat de ser previsible a ser imprevisible. Se’n pot dir inseguretat jurídica, se’n pot dir burocràcia feixuga, se’n pot dir sistema bancari perepunyetes, se’n pot dir intoxicació política a totes les esferes de poder... El fet és que no saps el que et pot passar ni per on et poden sortir amb un maldecap. Però l’experiència demostra que qui ha passat per la veritable gimcana de fer una inversió a Andorra, tard o d’hora ha tingut maldecaps imprevistos i s’ha convertit en un ambaixador internacional que anuncia a tothom qui el vulgui escoltar que, sobretot, ni li passi pel cap invertir a Andorra. Que Andorra és imprevisible. Toni Martí és una persona imprevisible.

Diuen que és un bon polític, però penso que és un bon jugador d’una mala forma de fer política. Una política imprevisible que atemoreix a tothom i espanta el bon inversor. I quan dic bon inversor em refereixo a l’inversor que té un projecte generador de riquesa econòmica i social, de projecció internacional, i que pot optar entre diferents llocs per localitzar la seva activitat. No em refereixo a l’inversor que ve a buscar un bocí del mercat interior andorrà. Evidentment, si algun estranger creu que li pot interessar posar una cafeteria, un hotel, un equipament esportiu o qualsevol franquícia a Andorra perquè li interessa el mercat intern andorrà, aleshores no li queda més remei que fer aquesta inversió i aprendre a navegar per les imprevisibles i opaques aigües del mercadeig de favors. Però aquestes inversions són irrellevants per a l’economia andorrana atès que es mengen un bocí del mercat que tenien altres empreses del país. Simplement guanyen allò que algú deixa de guanyar, però no creen nova riquesa.

¿Per què el bon inversor s’aparta d’Andorra? Podem diferenciar dos tipus d’inversor estranger. Primer l’inversor que busca la complicitat, la protecció d’una terra segura per guardar allò que és valuós, com la pròpia vida, la seguretat de la família, la tranquil·litat o els béns materials. És el concepte de refugi segur (safe haven), que va molt més enllà que el desprestigiat concepte de paradís fiscal (tax heaven). L’inversor que busca la complicitat d’un refugi segur ha posat una creu sobre el nom d’Andorra en vista de com s’ha gestionat el cas BPA. Avui tenim una gran majoria dels 30.000 titulars de comptes de BPA que, en privat, diuen el nom del porc al corralito al qual estan sotmesos i avui tenim uns dos mil titulars dels comptes que han quedat bloquejats dins BPA que treuen foc pels queixals. Especialment els espanyols amb més d’un milió de dòlars al compte bloquejat, que estan dins d’un parany mortal atès que no poden moure el compte i el saldo a u de gener del 2017 serà facilitat a les autoritats fiscals espanyoles, que aplicaran una sanció del 140-150% sobre el saldo, inspecció a fons i risc de presó. No és la imatge que s’espera d’un safe haven, d’un refugi segur. Per la majoria d’aquestes 2.000 persones que van confiar en Andorra, Andorra és vist com un territori de traïció. Així de clar.

En segon lloc tenim l’inversor que busca un lloc des del qual pugui implantar un negoci internacional, establir la seu d’un negoci adreçat al mercat internacional. Aquest inversor pot escollir. Un dels primers criteris per seleccionar un territori és la seguretat. Que sigui previsible. Que hi hagi uns protocols clars i segurs d’actuació a tots els nivells: mercantil, fiscal, judicial, etc. Aquest inversor no fa de conillet d’índies. Espera que un territori demostri que és previsible, que sigui fiable. Una credibilitat que s’ha de demostrar amb fets. Especialment amb fets quan la situació és complexa. Per aquest motiu, aquestes inversions sempre acaben anant als mateixos llocs: als llocs que tenen credibilitat.

Andorra va cometre un enorme error en el cas de BPA. Davant d’unes acusacions d’un delicte de blanqueig, en lloc d’aplicar la legislació penal corresponent i d’actuar amb tots els mitjans i garanties que permet la justícia, Andorra va cometre l’error de fer un llei a mida (la llei BPA). Una llei pensada per acabar amb l’entitat, eliminant totes les garanties legals que fins a aquell moment protegien els drets de clients, empleats i accionistes. Recordem que aquesta llei va ser votada, pràcticament sense temps per llegir-la, per 26 dels 28 consellers. Avui sabem que un informe independent demanat per l’Institut de Drets Humans a un catedràtic conclou que la llei BPA té seriosos problemes de constitucionalitat.

Toni Martí va crear una nova forma d’actuar qüestionada constitucionalment i inacceptable pels inversors seriosos: si per qualsevol motiu, Govern decideix que una empresa ha de deixar d’existir, en lloc de seguir el camí administratiu i judicial corresponent, amb totes les garanties per a totes les parts, simplement fa una llei que estableixi el mecanisme per acabar amb aquesta empresa i que elimini els drets preexistents de l’empresari.

Es pot argumentar que el cas BPA era una situació extrema en la qual estava en perill qui sap què. Però el gran problema és que aquesta manera de fer de Toni Martí s’ha repetit. S’ha repetit en un escenari en què no es pot argumentar que estigués en perill el sistema financer ni l’economia ni la societat andorrana.

Em refereixo a la Llei de revocació definitiva de la Universitat de les Valls (UdV).

Andorra ho ha tornat a fer. Si el Govern de Toni Martí considera que un projecte empresarial, com el d’una universitat pensada per atreure estudiants d’arreu del món a Andorra, s’ha de tancar, el tanca per llei. Deixant l’empresari sense els drets ni les vies de defensa. Si aquesta empresa feia alguna cosa mal feta, Govern tenia un seguit de mecanismes per fer complir la llei, i per això tenim una extensa normativa administrativa i judicial. En lloc de fer complir la llei seguint els mecanismes legals i amb els drets i seguretats jurídics corresponents, el Govern de Toni Martí fa un projecte de llei de revocació del permís de la Universitat i cas tancat. El més sorprenent és que sols el grup parlamentari socialdemòcrata no va votar a favor d’aquest projecte de llei. Felicito públicament el senyor Pere López per la defensa de la seva posició i deploro l’esbroncada fora de to del representant del grup demòcrata. No entro en si el projecte de la Universitat de les Valls era viable o no era viable o si feia les coses ben fetes o les coses mal fetes. Em centro en el fet que si la Universitat de les Valls no feia les coses ben fetes, Govern tenia la via administrativa i la judicial per actuar amb totes les garanties per a tothom.

Quan un país abandona les garanties de la via administrativa i la judicial per anar directament a lleis de revocació o tancament específiques d’un negoci i, sistemàticament, el primer partit de l’oposició vota a favor de la mesura, aquest país passa a estar fora de la llista de territoris per establir una empresa internacional. Finalment, si dia sí i dia també la premsa estrangera aporta noves notícies sobre un suposat passat inacceptable d’un ministre d’Andorra a qui Toni Martí manté com a portaveu del Govern i a qui embolcalla perquè sigui el proper cap de Govern, i aquest ministre no demostra la falsedat de les notícies ni es querella per falsedat contra les insistents fonts, aleshores la marca Andorra esdevé un signe que cap inversor estranger pot vincular a la seva imatge.

Comentaris: 1

Comentaris

Sr. Nomen, ben dit. Felicitats.
Estem davant d'una situació molt greu de país. Estem vivint una crisi institucional de conseqüències tan imprevisibles que dificilment algú pot imaginar com pot acabar.
Dia rera dia tenim desagradables sorpreses que ens van fent avergonyir (i acollonir) més i més com a poble.
Ara ja no es tracta de salvar ministres amb passats bruts ... Ara ja es tracta de salvar la dignitat de tot el poble andorrà.
Cal dir-ho ben clar: Estem vivint la pitjor crisi institucional que mai ha patit aquest país al llarg de la seva història moderna. Cal una reflexió i una reconducció immediata de la situació. Sense més demora.
La gestió del Toni Martí ja no s'aguanta per enlloc. L'oposició política, tampoc. Ho sento, algú ho havia de dir.
Lleis inconstitucionals, espolis bancaris, justicia polititzada, política judicialitzada, premsa desorientada, soberania venuda a interessos estrangers, coprìnceps callats, empresaris descapitalitzats, treballadors espantats, turistes desapareguts, demandes civils milionàries, demandes criminals a dojo, circs ruïnosos, bancs fugint, STA i CASS buidant-se, finances pùbliques deficitàries, IPC negatiu, ...
Ja n'hi ha prou, Toni Martí i companyia.
Per dignitat personal, cal airejar la política. Plegueu tots, si us plau.
Cal intentar reconduir el desastre actual amb gent nova i jove. Calen noves idees, noves formes, més decència, més confiança.
Necesitem recuperar l'ilusió i la dignitat com a poble. No ens destrosseu més, si us plau.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic