Per què no arreglen l’R3?

Els usuaris de la línia de Rodalies R3 que discorre entre Barcelona i la Tor de Querol van viure la setmana passada una nova odissea ferroviària amb un viatge que va durar més de sis hores i va acabar amb un amotinament. Aquesta història seria una mera anècdota si no fos perquè la línia fa anys (i dècades) que pateix problemes estructurals i de manca d’inversió per motius que ara veurem, i que justifiquen raonablement que ara mateix no es plantegi d’ampliar-la fins a Andorra.
La primera qüestió a tenir en compte és la deixadesa sistèmica de les infraestructures de l’Estat espanyol a Catalunya. Fa molts anys que la inversió és molt menys de la necessària i el mal funcionament de Rodalies és ben conegut per tothom. El 2021, Espanya va executar tan sols un 36% dels més de 2.000 milions d’euros que s’havia compromès a invertir a Catalunya i enguany, al primer semestre, l’execució ha estat, només, del 16%. Val a dir, a més, que bona part de la inversió que s’executa no va a línies secundàries com l’R3, sinó que es destina sobretot a projectes de gran envergadura. 
Deixant de banda les dades anteriors, si no s’inverteix més en la línia R3 és per una qüestió d’interessos polítics i econòmics. Un tren eficaç entre Barcelona i la Cerdanya (amb parada inclosa a la Molina) seria competència directa per als peatges que cal pagar per anar o tornar de la comarca a través de la C-16. En el cas dels cotxes 12,64 € el Túnel del Cadí, 8,39 € el peatge de Manresa, 2,75 € el de les Fonts i 4,55 € el peatge de Vallvidrera. Uns trenta eurets per desplaçament en total si hom fitxa a les quatre barreres. S’imaginen què passaria si el tren funcionés bé? Les empreses que controlen aquests peatges deixarien d’ingressar molts calés de gent que puja al Pirineu, per això no permetran, mentre durin les concessions, que l’R3 sigui una línia com Déu mana.
I us preguntareu: tant poder tenen aquestes empreses per frenar la inversió en transport públic i així afavorir els seus peatges? I la resposta és sí, i tant que sí. El peatge de Manresa i el de les Fonts són concessions que controla Autema, una empresa que està participada per Cintra i Abertis. Cintra potser no els sonarà, però és, al mateix temps, una empresa participada per Ferrovial, una de les grans en l’àmbit de gestió d’infraestructures. Per fer-vos una idea, el fundador de Ferrovial va arribar a ser una de les 100 persones més riques del planeta i estava casat amb la germana de l’antic president espanyol Calvo-Sotelo. Un dels gerents de Ferrovial és el Roger Junqueras, germà del polític català Oriol Junqueras. Si s’hi fixen, aquestes grans empreses tenen interessos econòmics però també intensos lligams amb la classe política. 
L’altra empresa que participa d’Autema és Abertis, que al mateix temps posseeix un 50% del Túnel del Cadí i dels Túnels de Vallvidrera juntament amb el fons d’inversió francès Ardian. L’empresa Abertis potser els sona més. Una de les seves cares visibles la dècada passada va ser Salvador Alemany, exvicepresident del Barça i nomenat el 2011 per l’expresident de la Generalitat Artur Mas per dirigir el Consell Assessor d’Economia i Creixement. De fet, va ser un ferm candidat a ocupar la cartera d’Economia d’aquell govern Mas, per bé que va renunciar-hi. Abertis ara mateix és propietat d’Atlantia (la gran concessionària italiana de les autopistes) i –repic de tambors– ACS, la gran empresa constructora del bo de Florentino Pérez. Suposo que no cal dir gairebé res sobre el president del Reial Madrid i la seva llarga ombra en el si de les institucions espanyoles. 
Cap d’aquestes empreses, fent valdre els seus interessos, permetrà mai que l’R3 sigui una alternativa real a les autopistes i infraestructures que controlen, i faran el que calgui (a Barcelona o a Madrid) per evitar un tren públic com el que mereix la ciutadania. Ja no és només una qüestió de poder econòmic, moltes d’aquestes empreses són gestionades per persones amb llaços estrets amb la classe política catalana i espanyola. Amb això, malauradament, ja està tot dit...