Durant molts anys el rol adjudicat a les biblioteques ha estat el de conservar la informació i facilitar-ne l’accés. Tan senzill com això. Acumular llibres com si es tractés d’un magatzem ha estat la nostra dèria principal, així com donar resposta a les preguntes que els usuaris ens plantejaven, sense qüestionar-nos la seva procedència. Una tasca senzilla, en un ecosistema on les fonts d’informació eren més aviat limitades.
Els temps han canviat i, des de l’aparició del format electrònic i dels innombrables canals de transmissió, la informació s’ha multiplicat ràpidament. I el volum de què disposem és tan elevat que la seva gestió i consulta s’ha convertit en una autèntica odissea. Davant d’aquesta magnitud, es cuina la tragèdia: tenir més fonts de consulta ens fa estar més informats? No crec que ningú se sorprengui si la meva resposta és un no rotund.
El soroll documental, aquesta denominació que ens encanta als bibliotecaris més pedants, està a l’ordre del dia. Disposem de tants mitjans d’informació i tantes fonts que el nou desafiament dels nostres centres ha canviat, i s’ha tornat una mica més ambiciós, i molt més complicat: fomentar l’esperit crític per saber destriar allò que ens informa d’allò que no ens aporta absolutament res i produeix l’efecte contrari: desinformar-nos.
Així doncs, fomentar la supervivència dels usuaris com si fossin Indiana Jones a la biblioteca maleïda és l’objectiu que s’han marcat algunes biblioteques universitàries catalanes, oferint programes per combatre les notícies falses –fake news per als més moderns– i fer dels seus estudiants futurs professionals cum laude. Les biblioteques de la Universitat Ramon Llull ofereixen un programa als estudiants per promoure l’alfabetització mediàtica i informacional. I d’aquí prové el títol del present escrit, que m’encantaria que fos meu, però l’he manllevat amb premeditació i traïdoria perquè m’ha semblat d’allò més simpàtic: “Que no et colin cap bola”.
I els més malpensats, i jo la primera, segurament ens qüestionem de quina manera pensen els bibliotecaris de la universitat més pija de l’hàbitat barceloní, formar els seus estudiants per destriar la informació d’una forma totalment objectiva. Doncs bé, aquest servei ve avalat per un ambiciós programa engegat per la fundació Learn to Check, que ha format tant professionals de la informació com la ciutadania en general per tal d’impulsar el pensament crític a l’hora de consumir informació i de produir-la. Gràcies a l’intercanvi d’experiències recollides arreu del territori europeu, elaboren nombrosos materials divulgatius i dissenyen serveis com ara un escape room sobre desinformació i verificació digital.
Una bona manera de combatre aquest nou gran problema dels nostres dies, hereu del safareig de tota la vida de les nostres àvies. Rumors, mentides i propaganda que ja no es queden a la plaça del poble, i que moltes vegades gaudeixen de més credibilitat que la realitat mateixa.
