Diari digital d'Andorra Bondia

Per què no parlem del suïcidi?




Aquest és un tema incòmode, ho sé. Als mitjans de comunicació és un tabú fins a un cert punt. Quan algú mor de manera natural o es lleva la vida en la intimitat de casa seva, la notícia com és lògic no transcendeix. La cosa es complica quan un suïcidi es produeix a la via pública, quan la mort activa dispositius d’emergències que, després d’haver disparat totes les alarmes i haver provocat un inevitable rebombori mediàtic, acaben amb un comunicat lacònic d’aquells que no diuen res i a la vegada ho diuen tot. No hi ha indicis de criminalitat. No hi ha indicis de sinistralitat.
El cert és que, com a societat, hauríem de poder mirar el suïcidi a la cara. No estem parlant de donar noms i cognoms perquè l’objectiu no és recrear-nos en el patiment individual. Estem parlant d’entendre què ens està passant, per què tenim la impressió que els suïcidis van en augment i més després de la Covid-19 i el seu impacte sobre la salut mental de les persones, quins recursos públics s’estan destinant a la prevenció, la detecció i el tractament dels trastorns anímics, etcètera, etcètera. Recordo que fa uns anys hi va haver polèmica amb la sèrie Thirteen reasons why protagonitzada per una noia que se suïcida i que, en forma de flashbacks, ens permet entendre les raons que l’aboquen a treure’s la vida. Que d’acord, que dir “raons” pot semblar una manera de justificar la decisió (aquest és un dels arguments esgrimits en contra de la sèrie, juntament amb una suposada “glamurització” del suïcidi). Però la sèrie era valenta i com a mínim ajudava a fer visible allò que ens entossudim a no veure. El problema hi és i no parlar-ne no ens ajudarà a resoldre’l.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte