Què ofèn més, xusma o racista?

No serem nosaltres qui sortirem en defensa dels meus amics Iago i Eric, que no ho necessiten i que prou saben defensar-se sols. L’únic que dic és que a casa estem estupefactes perquè a algú se’l pugui condemnar a res per piular a les xarxes que no sé qui és un bandoler, que dic bandoler, pura xusma. D’entrada, perquè si ens atenim estrictament al Diccionari General de la Llengua Catalana, la primera accepció de bandoler és “persona que formava part d’un bàndol”. D’acord que la segona inclou un matís que a les  ànimes de pell fina els pot semblar pejoratiu: “Bandit, lladre de camí ral”. Però posats a buscar-li un sentit aplicable al cas, és probable que Jover pensés més en una bandositat que no en un pintoresc lladre de camí ral. Però l’honorable senyor batlle va opinar el contrari. És curiós, perquè amb xusma va obrar exactament al revés: en lloc de la primera accepció –“Gent de rem d’una galera, que comprenia generalment remers voluntaris, esclaus o forçats o galiots”– es va agafar a la segona, “conjunt de gent baixa, vil”, que dit així tampoc és que sembli una cosa tan i tan grossa, sobretot si no passes del metre setanta. No discutirem nosaltres la ciència dels honorables batlles. El que sorprèn és que amb aquest precedent no hi hagi hagut (encara) una allau de demandes per intromissió il·legítima en l’honor a les xarxes. Estic temptat de demanar el contacte de l’advocat que va dur el cas perquè, ara que hi penso, fa uns mesos el meu amic Pere em va dir d’una tacada a les xarxes feixista, racista i homòfob, i estic segur que el batlle que ha considerat xusma i bandolers termes tan i tan ofensius convindrà amb mi que bé mereixen una multeta. Més costes. Tremola, Pere.