Què pensa Vives de la píndola?

Des d’aquí aplaudeixo mitjans de comunicació i col·lectius socials que sobretot a través de les xarxes han obligat el Govern a rectificar pel que fa a la dispensació dels anticonceptius d’urgència. A través  d’una circular informava les farmàcies i altres professionals sanitaris que “tenint en compte el perfil de seguretat d’aquests medicaments, la importància de facilitar un accés ràpid que n’asseguri l’eficàcia, i seguint el règim de dispensació dels països d’origen, es poden dispensar sense recepta mèdica”. Un aplaudiment: ja anem avançant una mica, tard, però cap endavant. Els responsables polítics no s’havien parat a pensar que un anticonceptiu d’urgència és això: urgent, i que la seguretat del medicament està més que acreditada, per això es dispensa lliurement a la resta de països.  Ara, hem de continuar fent força utilitzant termes tan greus (i tan esmentats) com violació, perill per a la vida de la mare i malformacions fetals. Potser s’adonen tots els consellers i conselleres que al 2013 van esquivar el tema (per això que ara uns anomenen “mantenir l’edifici institucional”) i els d’ara, que parlem de situacions molt crítiques on una dona no té llibertat, primer, de decidir no tenir un fill fruit d’un acte delictiu, segon de no posar en risc la seva vida, i tercer de no portar a aquest món una persona que no tindrà qualitat de vida. I continuem amb “l’ara no toca”. Però  les consciències estan tranquil·les perquè saben que a Barcelona sí que poden avortar. Hipocresia pura i dura. A tot això, una pregunta: algú li ha preguntat al copríncep amb sotana què en pensa, de la píndola del dia després?