Que rodi el respecte

Mentre el nostre benemèrit departament de Mobilitat, servint-se de les pissarres electròniques, s’escarrassa a portar a terme la quadratura del cercle –convertir un país de grans desnivells en el campió de la bicicleta– gairebé han desaparegut els missatges morals i xalestos amb què el poeta de la carretera distreia els conductors abans que la croada ciclista ho acaparés tot. I dic gairebé perquè, sigui per atzar sigui per necessitat, d’aquells artefactes poètics del tipus “En hora punta, paciència” o “Qui no corre sempre arriba”, se n’ha salvat un, que continua apareixent amb regularitat: “Que rodi el respecte”. Vet aquí un bon consell digne d’emmarcar i que si un dia aconseguíssim que es fes realitat, seríem aquell país educat, civilitzat i decorós que volem ser i que per culpa de quatre estúpids no hem acabat de ser mai.

Els andorrans –és a dir, els qui viuen i treballen a Andorra i piloten un vehicle de matrícula andorrana– tenim, a Catalunya, la mala fama de ser uns fitipaldis que se salten a la torera totes les limitacions de velocitat. Tots sabem que això no és una veritat axiomàtica i tots hem vist, a les carreteres catalanes i a les andorranes, cotxes amb matrícula de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona i àdhuc alguns de matrícula valenciana o espanyola que, quant a imprudències, passen la  mà per la cara als quatre ximples andorranets.

Fins fa poc temps, la circulació a l’interior del país era força pacífica i els fitipaldis suïcides i homicides en potència apareixien només en moments molt puntuals, per exemple els caps de setmana d’hivern a primera hora del matí en els trams finals de carretera fins a les estacions d’esquí, que es converteixen en el circuit d’Indianapolis. Amb dues particularitats: en aquests moments i dies, els quatre ximples són majorment catalanets (i algun espanyolet), i no hi trobareu mai controls ni vigilància policial dissuasòria.

Darrerament, però, la disciplina viària s’ha deteriorat fins al punt que els irrespectuosos roden per dotzenes i cometen unes infraccions de l’alçada d’un campanar: velocitats supersòniques, motocicletes boges, avançaments en línia contínua, avançaments per la dreta... Setmana darrere setmana el campi qui pugui creix exponencialment. Permeti el lector que ho il·lustri amb una batalleta: dimarts jo baixava d’Encamp i arribava a la rotonda d’Engolasters (la de baix). En el tram final, quan ja m’havia col·locat a la via de girar a l’esquerra, vaig veure pel retrovisor que el cotxe que em venia al darrere es posava a la via de tirar avall i m’avançava per la dreta. Doncs no va tirar avall: va girar a l’esquerra i va donar gas a fons. Bravo! Així et trobessis una paret de formigó al davant!

I em pregunto: hi ha massa poc control policial i aquests barruts ho saben? I pregunto a Mobilitat: què tal un cartellet que digui: “Policia, no t’hi adormis”? I és que, amb els quatre estúpids, de respecte zero. Només rodaran com persones si els cusen a multes.