El foc ha destrossat part del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. Els pèrits de les asseguradores, els tècnics d’obres, de serveis, hi van per avaluar els danys materials. També hi ha els CEOs de les empreses (avui no es pot dir director, fa molt antic). Calculen el temps que durarà la reconstrucció i els costos que tindrà. Això ara és més difícil a causa de la inflació i de la dificultat per trobar mà d’obra (i els treballadors no troben allotjament, ni transport públic eficient, ni reben sous adients…) Però els pèrits fan els seus càlculs per a la reconstrucció de la infraestructura i preveuen reobrir en sis mesos.
Després arriben els altres pèrits. Molta gent ni els veu. Escolten testimonis, els diuen que els bombers van treure de seguida els gegants per evitar que quedessin destrossats per l’aigua i pensen que és una imatge potent: força i sensibilitat. Es passegen pels espais i fan càlculs. Llegeixen notícies: “Cop a la cultura” és el titular de la portada del mitjà que fa anys que no té secció de cultura.
La imatge de la biblioteca és desoladora, intenten establir la xifra de lectures, recerques, consultes, que es perden perquè l’aigua, que ha salvat l’edifici, ha fet malbé els llibres. Compten el nombre d’estudiants de tots els nivells que no hi podran anar, les activitats infantils, els jubilats que hi van a llegir premsa…
I els altres pèrits van fent la seva feina. Arriben a l’escola d’art i compten els que ara es perdran els tallers i els cursos. I passen a la sala d’exposicions, també hi ha obres fetes malbé per l’aigua? Quantes mostres no podran passar pel vestíbul de quadres blancs i negres? Fan números. I hi afegeixen la gent gran dels balls. Després de l’impacte de la Covid, ara tornaran a perdre l’oci?
Pugen a l’accés al teatre, a les sales de reunions i d’assaig. I Els Pastorets? La cultura popular, el planter d’actors i directors on es podrà fer visible? Les hores de diversió i aprenentatge no caben a l’imprès B06, han d’imprimir un annex. I els espectacles per als escolars? I la Temporada? I la Jocand? I la Cia És Grata?
Obren l’imprès B08 per a les presentacions de llibres, a Txema Díaz i Bru Noya els va anar d’un pèl, van presentar Perdoneu les disculpes però, i a partir d’ara? Segueixen omplint papers: la Coral Rocafort, els assajos, el temps compartit. l els de la música, els de la dansa. I les reunions de poble, els actes més socials i polítics?
Els altres pèrits no han acabat la feina, falten entitats, grups, associacions i artistes. No se’n volen deixar cap.
En l’immens informe apunten conclusions sobre la importància de la cultura en la vida de la gent de totes les edats, sobre les relacions socials, sobre cohesió, identitat i xarxes. Aquests pèrits són una mica intensos i apassionats i segueixen apuntant: debat, anàlisi, pensament, plaer, entreteniment, diversió… I arriba el seu CEO, el del patrimoni immaterial, i els diu que va, que avancin, que el rellotge va corrent i s’ha de trobar espais físics alternatius on encabir tot això.
