Ja fa alguns dies que alguns dels meus coneguts em comenten que no saben ben bé per què em vaig apropar més al partit liberal que no pas a d’altres.

Per començar he de dir que a casa meva sempre han sigut més d’esquerres que de dretes. I jo més de centre que d’extrems. Dels partits liberals, en general, us puc dir que aposten per les llibertats econòmiques, socials i polítiques, intentant limitar l’intervencionisme per part de l’Estat al mínim i estrictament necessari en les regles de convivència que entre tots ens hem marcat. No negaré que en el passat els Liberals van cometre errors.

No ho nego, ni ho negaré. Tot i que hem de reconèixer que van ser uns quants els encerts, ja que Andorra va créixer de forma notable en aquells anys, i tant els errors com els encerts ens han permès aprendre i evolucionar com a partit.

Ara intentaré resumir, sense fer-me pesat, les tres llibertats em van fer decantar pel partit liberal.

1. Llibertat econòmica: és la llibertat per poder invertir en les nostres propietats o idees sense impediment que el veí del costat pugui fer exactament el mateix. I perquè consti, tenir la llibertat per fer-ho no va lligat amb el fet de rebre una subvenció pública. Ara bé, les institucions públiques haurien de facilitar i no entorpir aquestes iniciatives. Dins aquest punt, també es recull el dret a la propietat privada. Aquest s’ha d’aplicar amb tot el rigor, ja que sense estar segurs d’aquest dret difícilment algú farà cap inversió. I per als que diguin que això a Andorra està garantit, permeteu-me que avui dia ho qüestioni. Potser fa uns anys ho estava, però després del que han fet a BPA i quan llegeixo que alguns proposen fer el mateix amb Grandvalira, queda clar que ningú no ho té garantit i és per això que no hem d’abaixar la guàrdia. Cal tornar a generar la confiança reafirmant que al nostre país la propietat privada es respecta i es defensarà.

2. Llibertat social: no implica un sistema social sense cap mena de límits, sinó que es tracta d’una llibertat responsable. És a dir, poder gaudir de la llibertat assumint la responsabilitat que comporta i assumint que la meva acabarà allà on comença la teva. D’aquesta manera cadascú podrà exercir la seva llibertat. És cert que en alguns moments es poden donar conflictes i, per això, cal un poder judicial que sigui realment independent dels polítics de torn i apliqui la Constitució i les lleis vigents. Els jutges seran els encarregats de discernir si realment s’han causat danys. Només d’aquesta manera podem ser tots iguals davant la llei. El contrari seria l’oposat al liberalisme i es perfilaria com una societat autoritària o una dictadura, on un grup concret es creuria amb el dret d’imposar a tots nosaltres “què és, o no, la llibertat”.

3. Llibertat política: és la capacitat d’actuar sense restriccions del Govern. Aquest punt va molt lligat a les llibertats cíviques o civils i dels drets individuals, que es troben inclosos en la Declaració Universal dels Drets Humans, però que malauradament mai han arribat a ser de caràcter universal. Aquí, jo també hi englobo la llibertat que cadascú ha de tenir per escollir com viure la seva vida, sense oblidar les llibertats clàssiques com la de consciència, associació, reunió..., i la principal funció de l’Estat ha de ser protegir-nos de les ingerències dels altres en les nostres llibertats.

Resumint, la filosofia política liberal defensa la llibertat individual i la iniciativa privada, alhora que limita la intervenció de l’Estat i dels poder públics en la vida social, econòmica i cultural. Aquests són, en bona part, els motius que m’han fet apostar per una #AndorraLiberal.