Aquests dies d’impàs, d’interregne, del ja però encara no o com dimonis s’hagi de dir entre les eleccions i la constitució del Consell i del Govern, semblen una mica caòtics. Almenys aquesta és la imatge que s’està donant des del Govern en funcions en alguns aspectes: línies de bus que van i venen, quotes d’immigració que també sembla que van i venen pel que fa a requisits, i anuncis incomplets sobre els edificis triats per fer habitatges a preu assequible que porten a especulacions i malentesos i fins i tot a fer ús de paraules dissonants i “cíniques”? Què està passant? Hi ha una mena de bèstia extraterrestre que ara es veu i ara no es veu que (ens) està afectant, una mica com a la pel·lícula Nop que he vist aquests dies per capítols? Sí, Jaumet, t’he fet el salt, ho confesso. Però Andorra no és Hollywood, o sí, i potser jo, tan despistada com sempre, ni me n’he adonat. El cas és que vaig de desconcert en desconcert, ja que han de governar els mateixos i amb majoria absoluta. D’aquí que aquest desgavell més visible que de costum em tingui bocabadada, esmaperduda, atordida i un xic contrariada. A mi que tant m’agrada saber a què i a qui m’enfronto. Ep, que de normal soc d’allò més pacífica, tot i que a voltes la processó va per dintre, és clar. El cas és que no me’n sé avenir. Bufa, que potser estic catalanitzant expressions castellanes. Mamma mia! Arribats a aquest punt de la columneta, ja finalitzant i rellegint el text, m’estic convencent cada cop més que potser també jo estic afectada per aquesta mena de bèstia d’un altre món que ens sobrevola. La vencerem com a la pel·li? Així ho espero.
