Que toquin de peus a terra. Només això

La cua al carrer per accedir al servei de Tràmits del Govern? Ja ha desaparegut del mapa. Jo almenys ho vaig comprovar ahir al migdia en acudir a una roda de premsa. El motiu? “El cap va dir que això no podia ser de cap manera i fora cua”, va deixar anar un que hi treballa. Ep!, que em sembla molt bé que el cap de casa faci desparèixer una estampeta que, entre nosaltres, a part de les molèsties al ciutadà, aporta una imatge de cara a la galeria horrorosa. Una mala imatge i una preocupació pel benestar de la gent que crec sincera en el seu cas i no poso en dubte. El que considero és que aquesta preocupació s’hauria de veure reflectida en altres qüestions de la vida quotidiana dels qui vivim i treballem a Andorra. Qüestions com ara la freqüència i “la facilitat” quant a preus i qualitat del servei del transport públic, per exemple, que d’altra banda se suposa que hauríem de fer servir més. El problema, en aquest cas, segons comenta la ciutadania, és que ells, els polítics, no l’utilitzen, i com que no l’utilitzen no palpen de primera mà els problemes que es poden donar. És allò que a vegades els més grans pensem dels adolescents i joves, que fins que no en facin experiència ja podem anar dient que no s’ho acabaran de creure fins que no es trobin amb la dificultat concreta. Això ens portaria a una altra pregunta o a diverses: què volem dels nostres polítics? què esperem d’ells? quines qualitats i aptituds haurien de tenir?... Bufa, que et compliques la vida, direu. Però és que el resident de a pie no té dret a votar, sí que té dret a dir. I posats a dir, a mi el que m’agradaria és que els dirigents, ja siguin escollits o designats, toquessin de peus a  terra. Només això.