Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JPeruga

Joan Peruga

Historiador i novel.lista

 

 

Queda inaugurada aquesta...




Baixem fins a Aixovall a trobar el Sergi Mas. Tenim projectes entre mans. M’agrada tenir projectes amb el Sergi, encara que les mans són sempre les seves, miraculoses per convertir en art tot allò que toquen. Jo només hi poso una mica d’imaginació i el cul en una cadira per escoltar-lo. Sovint penso que hauria d’haver pres apunts de les mil converses que hem mantingut els darrers anys: tindria material per escriure unes quantes novel·les. Però mai l’he vingut a veure per explicar-ho, he vingut per viure-ho.

Sé que ara hi ha aquest tipus de polèmiques: si val la pena estar atent a la posta de sol, o al mòbil per gravar-la i penjar-la en una xarxa o un núvol. Jo en un núvol ja hi sóc quan ens posem amb el Sergi a parlar del passat i del present. I del futur, que penja d’un fil, més que no pas d’un núvol. He baixat també per reviure amb ell una de les seves històries, que vull utilitzar per inaugurar aquesta columna. Li havia demanat que il·lustrés una edició especial de les novel·les del cicle dels d’Areny-Plandolit i tots tres, amb la Pilar, vam passar un matí inoblidable a la casa museu d’Ordino. Ens van permetre fer la visita al nostre aire. Érem a la sala dels Retrats quan, de sobte, es va obrir la porta i, darrere del guia, va aparèixer una parella de turistes anglesos. Nosaltres ens vam quedar quiets, convertits en estàtues de cera. La impressió que van tenir aquells turistes, entre sorpresos i espantats, segur que no l’oblidaran. ¿Recordeu la pel·lícula Patrimonio Nacional, de Berlanga? Han obert el palau dels Leguineche als turistes i el majordom, a mesura que van passant japonesos, pronuncia la frase mítica: “Marquis of Leguineche and son... end of the saga”. Ho dic per si el servei de Museus ens vol contractar aquest estiu i els guies diguin alguna cosa així com: “Baron of Senaller and son... end of the saga.”

Vam seguir la nostra ronda. Per la finestra de la sala de música, on el Sergi prenia apunts al natural d’un escriptori, es veia cal Rossell. Recordava que l’últim hereu, Joaquim de Riba (a) el Marquesito, era conseller quan es va inaugurar la plaça de les Arenes d’Escaldes. Al Sergi li va tocar fer la verge de Meritxell per a la capella dels toreros i al conseller De Riba, el discurs inaugural. Anava el bon home una mica nerviós i algú encara l’hi va posar més quan li va corregir que en català no era correcte plaça de toros, sinó que havia de dir plaça de braus. Ho va repetir diferents cops: queda inaugurada aquesta... A les cinc de la tarda, el Marquesito va acabar el seu discurs amb les paraules rituals: queda inaugurada aquesta... plaça de breus! Cap polític ha fet mai un discurs tan proper a la realitat. Eh, ¿Sergi?

Compartir via

Comentaris: 1

Comentaris

Gràcies, abans que res, Joan, per l'estima envers la nostra familia, i gràcies també al nostre gran artista, Sergi, per la seva bonhomia i compromís. Ja, des d'ara, espero amb impaciència i il.lusió el que en sortirà... De ben segur q serà meravellós, al menys per nosaltres. No pot ser altrament...
Gràcies de tot cor als dos per aquesta inesperada sorpresa. Una abraçada, Carolina

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte