Professors, pares i no pares d’alumnes de l’IES Joan Brudieu de la Seu d’Urgell aprofiten la gran pantalla del centre i les instal·lacions
–PÚBLIQUES– per veure els partits de futbol del Barça en hores, és clar, no lectives. Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ho justifica dient que és una acció perquè professors de fora s’integrin en l’entorn, quan els que hi van són veïns de la Seu d’Urgell de tota la vida. El futbol és vist com una eina positiva d’integració. I més si som culers, això ja és l’hòstia. Més integració seria que omplissin els bars de la població per veure l’esport rei. El debat ja està obert. És o no és notícia que uns professors i d’altres obrin l’institut amb clau i de nit, o un diumenge al migdia, per veure el futbol? La porta està oberta per a la resta de població? En cas afirmatiu, els bars hauran de dir-hi la seva per si ho consideren competència deslleial. I també hauran d’habilitar les cadires de les aules per veure si hi cap tot aquell amant de futbol, a la sala de l’insti. Una altra pregunta em faig: si en lloc de veure el futbol quedessin per jugar a cartes? O per veure pel·lícules o sèries de canals de pagament com són els partits? Per què un centre educatiu necessita tenir un canal televisiu de pagament? O si quedessin per utilitzar l’aula d’informàtica en horari no lectiu per fer una competició d’un d’aquells videojocs? Aleshores sí que es podria considerar l’institut com un centre per a integració, de tots, dels diferents col·lectius i no només d’un grup reduït privilegiat que obre i tanca la porta amb clau quan vol i quan juga el Barça. Amb tot el respecte pels culers.
