Constato amb tristesa com, malauradament, hi ha massa diferències encara entre uns i altres, entre ells i elles, entre atletes i ciclistes. Mentre uns reben un tracte exquisit, els altres s’han d’acontentar amb les molles. M’explicaré.
Les últimes setmanes hem vist com se celebraven diversos esdeveniments esportius als carrers del nostre país. Per uns es tallen vies principals, columna vertebral de la xarxa viària, durant hores, i no passa res. Bé, sí que passa, que hem d’aguantar cues i clàxons, contaminació i nervis. Per als altres es tallen puntualment alguns carrers, però als esportistes se’ls fa anar per la vorera, no fos cas que dificultessin excessivament el trànsit. Sí, estic parlant de proves ciclistes i proves d’atletisme, i tots haureu entès quines són quines. Consti que no tinc res en contra, ni d’unes ni d’altres, però no em sembla propi d’un campionat nacional, en aquest cas de 5 km d’atletisme, que els corredors hagin d’anar per la vorera (i quines voreres!), sense poder avançar contrincants (i això per no parlar del campionat femení, que tenia escales en el seu recorregut), i en canvi per als ciclistes, que evidentment no els farem anar per les voravies, es tallin carreteres durant hores. I direu que les proves ciclistes que hem tingut són professionals, i en canvi els campionats d’atletisme del país són esportistes amateurs (que sí, la immensa majoria, però també n’hi ha algun que altre de professional). Així volem posar en valor l’esport nacional? Tant costa tallar un carril, un!, durant unes hores per una prova atlètica? Però és que és igual, més enllà d’això, d’aquí a unes setmanes tornarem a tenir carrers tallats per una prova ciclista, i aquesta la volen d’aficionats. Serà que uns tenen més categoria, o caixet, que els altres.
