Darrerament sentim parlar molt de famosos coach i de les seves tècniques per aconseguir el màxim rendiment en l’àmbit personal i professional. (“Tècniques”, queda’t amb aquesta paraula). També tenim l’oportunitat de llegir dels nous filòsofs, tuitstars o xerrameques, precioses frases motivadores que il·lustren les notícies a les xarxes socials, sense oblidar els llibres d’autoajuda, que en ocasions, a mitjà termini, acaben resultant bastant innocus. Al final es tracta de pura teoria o de tècniques que no deixen de ser durs entrenaments acadèmics, res més. A la pràctica, quan es presenta l’ocasió real, moltes vegades cadascú campa per on pot. I després hi ha allò que aprenem de manera autodidacta. Allò que els nostres pares o avis anomenaven “l’escola de la vida”.
Per aconseguir una verdadera lliçó de vida (sense perdre-la en l’intent), necessitem pocs ingredients i és de senzilla elaboració. Ens cal un emissor, com ara un extraterrestre o similar, i un receptor compatible; i que es presentin dues condicions essencials: d’una banda estar disposat a compartir sense ànim de lucre, i de l’altra, voler escoltar pel simple fet de nodrir-se. 
Cal dir que hi ha gent que de tan especial que ens poden semblar, de tan diferents que es mostren davant les vicissituds de l’existència, ens figurem que no són d’aquesta Terra. 
La Jeanette va arribar a casa des de la seva Cuba natal i ens va explicar a tota la família, sota la llum dels estels i l’escalfor humana, com va assumir la modernitat de les coses que va trobar amb tanta il·lusió i un xic de por al nostre primer món; una particular mirada de tot el que és quotidià, amb la curiositat d’un infant i una temperada saviesa innata. 
Ens va parlar de viure el present com un do únic, com l’únic temps aprofitable i gloriós, oblidant mirar cap al futur. També com al seu país –i d’això tots en tenim referència–, la pressa no es contempla, i l’estrès no pot fustigar mai el cos, per tal de mantenir-se vital. Ens va dir, entre somriures i escarafalls, que allà tots conviuen feliços pel simple fet de ser vius, malgrat la pobresa, que accepten al ritme de Son.
L’essència de moltes d’aquestes persones com ella és el bon humor, l’alegria, un caràcter que ja voldries per a tu, o almenys, al teu costat. 
La millor lliçó de vida, segurament, no la trobaràs ni a Google, ni en un reputat coach, ni en un llibre. La millor lliçó de vida arriba per casualitat, per art de màgia, i és obra de l’esperit viu d’algun viatger anònim.