L'estiu és sinònim de descans, de vacances i de temps compartit amb la família i les amistats. O almenys això és el que ens agrada imaginar. Perquè, sovint, aquesta postal idíl·lica queda molt lluny de la realitat. És habitual sentir moltes dones dir aquests dies que, si s'ho poden permetre, prefereixen allotjar-se en un hotel abans que en un apartament o una casa de vacances. No és perquè l'hotel sigui més luxós, sinó perquè, almenys durant uns dies, ningú no espera que siguin elles les que pensin què es menja, facin la compra, preparin els àpats, rentin els plats, posin rentadores o s'ocupin que tot continuï funcionant. 
Les dades de l'Enquesta nacional de salut d'Andorra 2024 mostren que les tasques de la llar continuen recaient majoritàriament sobre les dones. El 44,5% de les dones afirmen que són elles les principals responsables de les feines domèstiques, mentre que aquest percentatge es redueix al 19,5% en el cas dels homes. Paral·lelament, gairebé dos de cada deu homes (18,4%) manifesten que és la seva parella qui assumeix principalment aquestes tasques, una situació que pràcticament no es produeix a la inversa.
Les diferències també són evidents en el temps que s'hi dedica. Durant els dies feiners, el 41% de les dones destina dues hores diàries o més a les tasques domèstiques, davant del 24,1% dels homes. Els caps de setmana, quan hi hauria més possibilitats de repartir les responsabilitats, la desigualtat es manté: el 69,3% de les dones hi dedica dues hores o més, mentre que entre els homes aquest percentatge és del 45,6%.
Aquesta desigualtat és encara més visible quan parlem de les cures. Les dones continuen assumint majoritàriament l'atenció a les persones grans, a les persones amb discapacitat i als infants. Segons l'enquesta, són les principals responsables de la cura de les persones amb discapacitat en un 28% dels casos, de les persones majors de seixanta-cinc anys en un 26,4% i dels infants menors de quinze anys en un 31,6%. Aquestes dades ens recorden que la càrrega de les cures continua tenint un fort biaix de gènere. I això també té conseqüències durant les vacances. 
La corresponsabilitat significa que totes les persones que conviuen assumeixin una part de les tasques domèstiques i de cura d'acord amb les seves possibilitats, el seu temps i les seves responsabilitats. No es tracta d'"ajudar" qui habitualment les fa, sinó d'entendre que aquestes feines formen part del funcionament de qualsevol llar i que, per tant, són responsabilitat de totes les persones que hi viuen.
Quan les tasques es reparteixen equilibradament, disminueix la sobrecàrrega que tradicionalment han assumit les dones, millora la convivència i augmenta el temps disponible perquè tothom pugui gaudir de les vacances. Compartir les responsabilitats significa també compartir el descans, el temps lliure i les oportunitats de gaudir.
Aquest repartiment ha d'incloure també els infants i adolescents. La corresponsabilitat s'aprèn des de la infància i les vacances són una magnífica oportunitat per fomentar-la. Però hi ha una condició indispensable: donar exemple. Els infants no aprenen tant del que els diem com del que veuen. Si volem que entenguin que les tasques de la llar són responsabilitat de tothom, han de veure que les persones adultes també les comparteixen de manera natural.
Educar en corresponsabilitat és educar en igualtat. Els infants que creixen en llars on les responsabilitats es reparteixen de manera equitativa aprenen que les cures i les feines domèstiques no tenen gènere. Aprenen també el valor de l'autonomia, del respecte, de la cooperació i del reconeixement de la feina –sovint invisible– que sosté la vida quotidiana. La corresponsabilitat transmet valors essencials com la solidaritat, el compromís i el respecte mutu. Quan cada membre de la família aporta el seu granet de sorra, es construeix un entorn més amable, més equilibrat i més satisfactori per a totes les persones. Les vacances deixen de ser un temps de sobrecàrrega per a algunes i es converteixen en un espai compartit de descans i benestar.