El primer d’abril passat, casualitat volguda o no, just abans de les portes de Setmana Santa, i per tant d’uns dies de gran afluència turística, a Catalunya va entrar en vigor l’increment de la taxa turística aprovat el febrer passat al Parlament català, un augment que, d’entrada, fa que a Barcelona la taxa es dobli i a la resta de territori vagi encarint-se de forma progressiva per arribar també al doble de cara a l’any vinent.
Òbviament, i com és normal cada vegada que es toca algun aspecte impositiu, la mesura no ha complagut a tothom i ja han sortit els contraris criticant-ne especialment el fet que no s’hagi tingut en compte la territorialitat i que malgrat l’atractiu que pugui tenir la capital catalana hi ha també d’altres zones amb un turisme molt consolidat, ja sigui per exemple la Vall d’Aran en temporada d’hivern, o determinades zones de costa a l’estiu.
Sigui com sigui, la mesura, que dona llibertat als ajuntaments per afegir a la taxa el recàrrec que considerin oportú i que, en el cas concret de Barcelona, farà que en establiments de cinc estrelles i luxe s’acabin pagant 12 euros per persona i nit, ja està en marxa i ja tindrà un impacte tant a les arques de la Generalitat com dels ajuntaments.
A casa nostra, i coincidint amb la celebració del 13è Congrés de Turisme de Neu, Muntanya i Benestar, el ministre de Turisme i Comerç va incidir novament en el replantejament de la taxa turística per tal de convertir-la en una taxa dinàmica que s’adapti als fluxos de visitants i que sigui més elevada en temporades de major afluència. Més enllà de si la idea és bona o no, es tracta d’un anunci que el ministre ja va fer en cambra parlamentària el gener del 2025, on va dir també que es faria un estudi per valorar aquesta opció. Un any i quatre mesos després ni tan sols se sap res de l’estudi i som on érem. Maneres de fer i allò del qui dia passa... any empeny.
