Servidora comença a estar fins al monyo i més amunt que se l’acusi de ser intolerant només per ser catalanoparlant i demanar, que no exigir, que se l’atengui o que com a mínim es pugui expressar en català en un territori o país on aquest és llengua oficial (dic territori perquè vull incloure Catalunya, on no ho oblidem, el català també hi és oficial).
Evidentment que no aniré a Madrid, París, Londres o Lisboa i demanaré “un entrepà”, en tot cas demanaré “un bocadillo”, “un sandwich”, “a sandwich” o “um sanduíche”, però a Andorra o a Barcelona bé que ho he de poder fer sense que se’m miri malament. Tampoc pretendré que un britànic o un andalús, o algú vingut de més enllà, que estiguin al país de visita em demanin “un entrepà”, i evidentment faré l’esforç per atendre’ls en un idioma que tinguem en comú, com pot ser l’anglès o el castellà, perquè tinc la sort de poder-los entendre i defensar-m’hi i és una obligació moral facilitar-los l’estada.
També és una obligació moral que tenim tots els catalanoparlants ajudar a integrar-se al país els nouvinguts que pretenen instal·lar-s’hi, encara que només sigui per una temporada, i parlar-los en la llengua oficial, acompanyar-los en el procés del seu aprenentatge i així facilitar-los que la puguin entendre i expressar-s’hi mínimament. Com cal esperar que passi en qualsevol altre país del món amb la seva llengua.
Ara bé, si tu vens a viure o obres un negoci a Andorra, sí que he de pretendre que m’atenguis en català. O que facis l’esforç d’intentar-ho i tinguis la voluntat d’aprendre’l. I si no vols ni tan sols conèixer la llengua oficial del país on has decidit viure, ho sento molt però l’intolerant aquí ets tu.