Descarto parlar de noves editorials, llibreries i volums perquè escric divendres i calculo que dilluns, quan es publiqui el text, l’Oliver Vergés, el David Gálvez i l’Albert Villaró, per dir només alguns dels noms més hiperactius, ja n’hauran creat més i em quedarà desfasat. Potser, fins i tot, la Meri del Mini haurà publicat alguna cosa o haurà trobat un raconet ben cuqui per muntar la seva llibreria. Qui diu que la gent no llegeix?
Dimecres aquest diari parlava de la mort i de la història de Norman Westby, un aviador de la RAF que va lluitar contra els nazis i es va retirar a Sant Julià, on va viure 30 anys. Un senyor gran elegant i polit, amb corbata i jersei ben conjuntat, que devia passejar per Sant Julià com tants d’altres.
En un món on tot és mentida i triomfen les aparences, on tot està cuinat, medit i promocionat pels gabinets i la majoria d’aparicions públiques es basen en el postureig i les declaracions buides i plenes de tòpics que no tenen ni cinc minuts de vigència, no sabem gaire qui és qui. Qui és qui de veritat, vull dir.
Perdó pel panorama apocalíptic que acabo de definir, no m’agrada gaire el catastrofisme, però encara hi podríem afegir que enmig de la pandèmia, de l’augment de trànsit a les xarxes socials –amb bones dosis de mentida– cada cop ens costa més relacionar-nos i sociabilitzar. Fa pocs dies llegíem que hi ha joves que s’angoixen amb les trucades de veu i prefereixen la comunicació per missatges o àudios. I, si hi afegim invents de realitat virtual com el Catvers, que, posant-se unes ulleres de Matrix, permet viure una vida paral·lela i... de mentida, cada cop serà més difícil saber qui és qui. Qui és qui de veritat, vull dir.
És fascinant que un senyor gran que passeja a l’hora del sol sigui un heroic pilot contra el nazisme. Quantes històries que no sabem ens deuen passar ben a la vora. Quantes persones, a qui jutgem superficialment o no valorem, tenen històries interessants.
A Andorra per exemple, hi ha molts papers en calaixos que no s’han ensenyat mai, o ben poc, mencions de la Resistència a persones que van actuar heroicament i que apareixen fugaçment mentre es parla d’un hotel o d’un altre tema menor, però no surten a la llum pública, mentre la llegenda negra fa estralls en l’imaginari col·lectiu gràcies a algun aprenent d’escriptor que barreja mentides mentre ven novel·les barates com a xurros.
No cal anar tan enllà ni tocar temes tan transcendentals. Aquella noia que mira un aparador i coixeja una mica, és una pilot de motos que va caure el cap de setmana en una competició internacional. Aquella altra que riu –que frívola com tots els joves!– acaba de tornar de viatge amb la seva germana a un camp de concentració i acaba d’explicar-ho a la seva classe. I així anar fent...
El nostre veí pot ser un heroi i nosaltres no hi parlem mai, perquè estem ocupats mirant les xarxes al mòbil o, qui sap, potser ja portem les ulleres de Matrix posades.
