Qui escolta el Consell a les 11 de la nit?

No va ser el primer dia, ni segurament serà l’últim. I la veritat, necessitaria que algú m’expliqués molt bé quina era la urgència que obligava a allargar la sessió de Consell General de dijous passat fins més enllà de les 11 de la nit. 7 punts a l’ordre del dia i la previsió, feta per qualsevol que sàpiga una mica com va el tema, que la història aniria per llarg. Si ja sabem això d’entrada, per què no es pensa a començar el debat a primera hora del matí? Per què no es preveuen dos dies de sessió? Per què castigar els pocs espectadors –no tinc les audiències, però posaria a la mà al foc que no és el programa més vist del dia– a sessions maratonianes que poden acabar passades les 11 de la nit? Algú al Consell General i al Govern ha sentit parlar de conciliació de vida laboral i familiar? Suposo que no, perquè ni la fan ells ni la deixen fer als periodistes que hem de seguir-los per fer una crònica per a l’endemà. Potser algú es queixarà que hi ha temes que pràcticament no tenen ressò. I què volen? Acumular diversos textos legals de calat el mateix dia fa que sempre n’hi hagi algun que passi desapercebut. També suposo que són conscients que els mitjans escrits tenen un horari de tancament. Tenim cert marge, però no tant com ens demanava la darrera sessió si volíem que l’endemà els lectors ens trobessin al carrer. Al Consell General s’hi va a treballar pels ciutadans, uns ciutadans que difícilment s’empassaran un debat de 10 o 12 hores, com ha passat algun cop. No necessitem debats repetitius i buits. No necessitem maratons. Necessitem feina ben feta, debats enriquidors i generar interès. I que tot això es pugui explicar en les millors condicions possibles.